ET POT INTERESSAR
Al voltant de 1850, es van descobrir els efectes medicinals de la quinina, una substància que li dóna el seu característic sabor amarg a la tònica. La quinina, la qual prové de l'escorça dels arbres de quinio, era bàsica per evitar que els soldats britànics que estaven en les índies adquirissin la malària. El gran problema es presentava a l'hora de donar als soldats la seva ració de quinina ja que era tan amarga que ningú la volia prendre. Es va provar de barrejar amb aigua i sucre per dissimular el sabor. Alguns soldats barrejaven aquest preparat amb la seva ració reglamentària de ginebra i van començar a elaborar a principis de 1860 els primers gintònics encara a anys llum dels actuals, és clar. Poc temps després es van patentar les receptes de les tòniques i se'ls va afegir gas passant a denominar com aigües tòniques de les índies o Indian Water Tonic.
L'empresa britànica Fentiman s, fundada el 1905, ens proposa la seva pròpia recepta de tònica afegint a la fórmula dos punts que la diferencien: part del carbònic de la tònica prové de la fermentació natural dels botànics i que entre els seus aromatitzants inclou una herba anomenada lemongrass i amb difícil traducció, la qual li confereix una aroma i sabor peculiars.
Al nas, la tònica Fentimans ens mostra lleus notes cítriques i terroses de quinina. En boca, el carbònic és fi i apareix en segon pla. Predominen les notes cítriques gràcies a la llimona i al lemongrass, les quals li aporten frescor. La sensació d'amargor final és molt agradable i queda ben encaixada entre la dolçor i l'acidesa de la tònica.