Archivo del Autor: sergi

Varietats de raïm negre

Les varietats de raïm negre plantades al país son molt nombroses, sent la major part autòctones procedents de les diverses zones vinícoles. En menor proporció també en trobem d’altres d’origen estranger, on destaquen les varietats de les terres franceses. Recordant que cada varietat dóna un raïm i un vi amb uns trets organolèptics concrets, explicarem algunes de les més rellevants en la viticultura espanyola.

Raïm negre autòcton

Garnatxa Negra

Una de les varietats negres més esteses al món, de procedència espanyola de la zona d’Aragó, estant plantada en tota la vall de l’Ebre, sota les sinonímies de Garnatxa o Lladoner a Catalunya, Cannonao a l’illa de Sardenya o Grenache a la zona francesa de Châteauneuf-du-Pape. Planta rústica d’alta productivitat, resistent a la sequera i al fred, sensible a plagues i malalties. Té raïms de mida mitjana i compactes, les baies són de grandària mitjana, forma ovalada i color vermell fosc, morat. Produeix vins de poc color i acidesa però elevada graduació alcohòlica. S’oxida amb facilitat, no té gran estructura tànnica però és molt aromàtica aportant intenses notes a fruita vermella (maduixa, gerd), records especiats (pebre), i fruits secs i mel al envellir.

Breca Garnacha Old Vines, D.O. Calatayud

Tempranillo

Es tracta de la varietat negra espanyola de més qualitat i fama, sent originària de la Rioja i utilitzada en l’actualitat per la resta de zones vitícoles de la península. Coneguda a Catalunya com Ull de Llebre, Cencibel a la Manxa, Escobera a Extremadura, Tinta del País a Castella i Lleó, Tinto Fino a Madrid , Tinta Roriz al Douro portuguès o Valdepeñas a Califòrnia. El seu nom fa referència al fet que madura abans que la major part de les varietats de raïm negre espanyoles. És un raïm amb una pell gruixuda que creix millor en altituds relativament altes, molt sensible a plagues i malalties, poc resistent a la sequera i a temperatures altes. Els raïms tenen forma cilíndrica i són compactes. Les baies són esfèriques, de color negre porpra amb una polpa incolora. Produeix un vi equilibrat en alcohol, color i acidesa encara que aquesta última, de vegades, és escassa. Elevada càrrega polifenòlica i un inconfusible aroma a fruits negres i regalèssia.

Ramón Bilbao Edició Limitada, D.O. Rioja

Carinyena

Varietat negra espanyola procedent de la zona del riu Ebre, sent identificada per primera vegada a la localitat de Cariñena. Estesa a Catalunya, a la Rioja amb el nom de Mazuelo, i a la comarca francesa del Llenguadoc amb la sinonímia de Carignan. És de brotació tardana, el que fa que no li arribin les gelades de primavera, molt productiva i sensible a les malalties com l’oïdi, el míldiu i a la humitat. Les baies són de tamany mitjà, forma rodona i color blau fosc. Té una alta quantitat de polifenols i gran acidesa el que determina la seva gran capacitat d’envelliment. Forta intensitat colorant i rica concentració en sucres. Elevat contingut en tanins astringents i aromes amargs i herbacis però també amb fragàncies florals de violeta i baies picants.

Trossos Vells, D.O. Montsant

Monastrell

Varietat negra típicament mediterrània de la zona llevantina coneguda internacionalment pel nom francès de Mourvèdre, derivat de Morvedre, antic nom de la localitat valenciana de Sagunt. En el nou món també se l’anomena Mataro nom procedent del poble de Mataró a Catalunya. És una planta de brotació tardana i per madurar bé reclama un clima mediterrani, amb llargs i lluminosos estius. Els gotims són petits, esfèrics, molt foscos i encerats per una pruïna abundant. Permet obtenir vins negres d’elevada graduació alcohòlica, fort color vermell porpra intens, elevada concentració de tanins, bona acidesa però amb alt poder oxidatiu. Aromàticament destaquen les aromes a gerd i esbarzer acompanyats de records florals i a vegades també de regalèssia.

Tarima Hill, D.O. Alacant

Mencía

El raïm Mencía és la varietat principal del Bierzo i es troba present en totes les regions gallegues, encara que sigui potser més emblemàtica a Valdeorras i la Ribeira Sacra. Erròniament es va considerar durant un temps que era un clon adaptat del raïm Cabernet Franc que es va introduir a Galícia al segle XIX. La varietat produeix raïms petits i compactes, de color blau i de gruixuda pell. Elevada concentració de polifenols, bon contingut en sucre i baixa acidesa. Generalment, els negres elaborats amb aquesta varietat es caracteritzen per ser molt aromàtics (fruites silvestres i notes florals), expressen molt bé el terrer però són sensibles a l’oxidació.

Dominio de Tares Cepas Viejas, D.O.Bierzo

Raïm negre forani

Cabernet Sauvignon

Cep d’origen francès, de la regió vinícola de Bordeus, i una de les més reconegudes varietats de raïm a nivell mundial. Es conrea en gairebé tots els principals països productors de vi. Resultat d’un possible encreuament entre la Cabernet Franc i la Sauvignon Blanc. Les baies són petites, esfèriques, de pell gruixuda i dura, amb un profund pigment negre. Produeix vins amb elevada estructura i rics en tanins, amb una bona acidesa i nivells d’alcohol mitjans. El color és profund, generalment opac, i amb un to blavós porpra. Entre els aromes primaris que ofereix el Cabernet Sauvignon destaca la grosella, cireres i prunes, notes a tabac o xocolata si el ha passat per bóta. Quan el nivell de maduració és baix mostra el típic olor a pebrot verd.

Raimat Viña 32, D.O. Costers del Segre

Merlot

Pertany a la mateixa família de les varietats Cabernet Franc, Petit Verdot i Cabernet Sauvignon. És originària de la zona de Bordeus, especialment en el Pomerol i Saint-Emilion, però actualment es cultiva per totes les regions vinícoles del món. Els gotims són cilíndrics, de grandària mitjana, amb raïms de color blau negre. La pell és espessa i la polpa sucosa de sabor agradable. Dóna uns vins rodons, amb cos, relativament alcohòlics i poc àcids. No té continguts elevats de tanins i aquests són molt suaus. Destaquen aromes a prunes, nabius, menta, cireres i espècies.

Abadal 5 Merlot Reserva, D.O. Pla de Bages

Syrah

Una de les tesis de l’origen d’aquesta varietat és que prové de la ciutat persa de Shiraz, segons altres, ve de Siracusa (Sicília). Històricament es conreava a la vall del Roine francès i en l’actualitat es troba en gairebé tots els països del món. Es tracta d’una de les varietats mediterrànies de més qualitat, especialment adaptada a zones càlides. La mida del gra de raïm és petit, ovoide i blavós, amb una pell una mica aspra. El raïm és compacte i de forma cilíndrica. El vi resultant estarà dotat d’una gran estructura, molt color i elevada concentració en tanins. Trobarem aromes intensos a violeta, groselles, llaminadures, regalèssia i pebre.

Marqués de Griñon Syrah, D.O. Pago Dominio de Valdepusa

Molts més vins us esperen a la nostra botiga de vins online

grauonline.com

Whiskys amb diferents acabats, “wood finish”

Deja una respuesta

La influència de la bóta de roure en la personalitat final del whisky sempre ha estat objecte de debat. Dintre del sector professional uns defensen que l’envelliment del destil·lat en bóta marcarà en un 50% el caràcter del whisky, d’altres asseguren que pot arribar a influir fins un 70%. Durant la criança s’afina i suavitza l’ardent paladar del líquid, també s’extreu del roure el característic color daurat i diversos aromes com el de la vainilla. Donada la importància d’aquesta etapa en l’elaboració de l’espirituós moltes destil·leries han experimentat amb diferents bótes, moltes vegades de curioses procedències.

Balvenie 21 Portwood, whisky amb un envelliment extra en bótes que van contenir vi generós de Porto. Millora el resultat final aportant un cos més dens sense alterar el sabor del destil·lat.

Actualment el 90% dels whiskys escocesos estan gran part de la seva maduració en bótes de roure blanc que han contingut bourbon americà. És una font inesgotable de fusta pels aiguardents d’Escòcia ja que per llei els bourbons només poden estar envellits en bótes noves. Normalment les destil·leries compren aquestes bótes que han envellit bourbon a un preu relativament baix i les transporten desmuntades.

Springbank 9 Marsala, maduració de 7 anys en bótes de bourbon i 2 anys en bótes de vi dolç Marsala. Destaquen els aromes a almívars, fruites i xocolata.

Un cop finalitza l’envelliment en el roure americà moltes empreses productores aposten per acabar de madurar el whisky en diferents bótes, característica anomenada com “wood finish”. Aquest procés consistirà en sotmetre al destil·lat a una criança durant els últims mesos en bótes que van contenir Olorosos de Jerez, Oportos, Madeiras, roms o vins de Sauternes entre d’altres. La tendència actual és experimentar en bótes de vins negres de Bordeus o de la Ribera del Duero.

Glenmorangie La Santa, elegant però amb cos, aquest whisky ha passat deu anys en bótes de roure americà ex-bourbon abans de ser madurat durant dos anys en bótes d’Olorosos de Jerez. El aiguardent final guanyarà en riquesa, profunditat i notes especiades.

Edradour Sauternes whisky acabat en bótes procedents del celler Chateau d’Yquem, on s’elabora el vi dolç Sauternes més cèlebre. Això aportarà un caràcter melós i elegant al destil·lat.

Benromach Pago de los Capellanes, aquest whisky de malta tan especial va tenir un primer envelliment de cinc anys en bótes de Jerez i Bourbon. Posteriorment trasbalsat per el seu afinament durant 24 mesos més en bótes de roure francès utilitzades anteriorment per envellir el vi més important del celler Pago de los Capellanes, el Picón. L’ús d’aquestes bótes ha conferit a aquest aiguardent unes notes subtilment vinoses i de dolçor de canya sobre amb un fons de fruita madura.

Bruichladdich Margaux Oak, envelliment extra en bótes del Chateau Margaux de Bordeus. Organolèpticament el Whisky guanyarà en equilibri i aromes afruitats.

Tots aquest whiskys i molts més els pots trobar a la teva botiga de vi online.

grauonline.com

Embotelladors Independents

Deja una respuesta

L’origen dels embotelladors independents data de mitjans del segle XX. Degut a la fama del whisky, moltes destil·leries escoceses van apostar per la seva producció en massa, fet que va fer disminuir notablement la seva qualitat. Davant aquesta situació un grup de persones amants d’aquest aiguardent, van començar a comprar lots i bótes de whisky a les destil·leries per així realitzar l’envelliment i embotellat de manera tradicional. Actualment ja posicionats com importants companyies, molts embotelladors independents abarquen un ampli ventall de productes. Elaboren tot tipus de whiskys amb llargs envelliments i singulars característiques.

Old & Rare 27 anys Macallan

Normalment a la part central de l’etiqueta de l’ampolla apareix el nom de la destil·leria de procedència i en lletra més petita hi ha la de l’embotellador independent. Això comporta que ens podem trobar dues ampolles de la mateixa marca i una sigui de la pròpia empresa productora i l’altra d’un embotellador independent. Organolèpticament aquests whiskys podran no tenir res a veure un amb l’altre.

Macallan 18 anys Fine Oak

Old Malt Cask 15 anys Macallan

Un dels embotelladors independents amb més renom i tradició d’Escòcia és Douglas Laing. L’empresa va ser fundada el 1948 per Fred Douglas Laing. Actualment la tercera generació està al càrrec de la companyia.

Una de les sèries més curioses que embotellen és la Provenance. Interessant gama de productes on es destil·la i s’embotella whisky en les diferents estacions de l’any per analitzar l’efecte del clima en l’espirituós.

Provenance Glenrothes 14 anys (Autumn)

Provenance Caol Ila 8 anys (Winter)

Dintre de les especialitats de Laing destaca el whisky Big Peat. Com indica el seu nom “gran torba” és un destil·lat de caràcter fort i fumat. Es tracta d’un Vatted Malt, o barreja de whikys de malta de diferents destil·leries. Aquestes companyies s’ubiquen a l’illa de Islay, referència dels aiguardents robustos i amb aromes potents a torba.

Big Peat (malta)

Altres marques com John Milroy també pertanyen al grup d’embotelladors independents. Aquest destaca pels seus llargs envelliments.

John Milroy 24 anys (Macallan)

Queden a la vostra disposició tots aquests destil·lats i molts més a la vostra botiga de vins online.

grauonline.com

Vins de Podridura Noble

Deja una respuesta

Famosos vins dolços de verema tardana, on la seva font de sucres i alcohol prové de la pansificació parcial del raïm degut a la intervenció de Botrytis cinerea. Aquest és un fong que es pot desenvolupar sobre els grans de raïm. Normalment ocasiona la malaltia anomenada “podridura gris”, que redueix en gran part la qualitat de la verema arribant fins i tot a impossibilitar la vinificació. Però sota unes determinades condicions climatològiques pot induir una pansificació parcial del raïm, procés conegut com la “podridura noble”. Les condicions ideals del seu desenvolupament són frescor i humitat a primera hora del matí, i més tard ambient sec i calorós. Per això moltes riberes són apropiades pel creixement d’aquest fong, degut a la humitat que proporcionen les boires de la matinada. El resultat d’aquest procés són uns canvis produïts a l’interior del raïm. La pansificació provocarà una pèrdua d’aigua i la concentració dels sucres. Per altra banda augmentarà en el gra la concentració de glicerina, substància que proporciona un textura oliosa al vi. També es produiran una sèrie de reaccions químiques que li donaran al producte final, aromes i sabors molt característics (notes torrades, a fruits secs, mel, cera,…).

Destaquem per prestigi i tradició les següents zones de vins botrititzats:

Sauternes (França)

La regió vinícola de Sauternes comprèn 5 divisions, Barsac, Sauternes, Bommes, Fargues i Preignac. Els 5 municipis poden usar l’etiqueta Sauternes, però a la regió de Barsac se li permet també etiquetar els seus vins amb la denominació Barsac.

Chateau Laribotte 2007

Les varietats de raïm utilitzades són Semillon, Sauvignon Blanc i Muscadelle (totes elles blanques).

Chateau Doisy-Vedrines Barsac 2008

La classificació d’aquests vins els separen en tres nivells, Premier Cru Supérieur, Premiers Crus i Deuxièmes Crus. Château d’Yquem és l’únic celler de Sauternes classificat com Premier Cru Supérieur. Hi ha 11 Premiers Crus i 15 Deuxièmes Crus. La regió de Barsac té 10 cellers catalogats, seguit per Bommes i Sauternes amb 6 cadascuna, Fargues amb 3 i Preignac amb 2. Entre els cellers destacats de la zona cal assenyalar el Château d’Yquem, el Guiraud, el Filhot, el Rayne-Vigneau, el Climens, el Coutet, el Suduiraut, el Rieussec i La Tour Blanche.

Chateau d’Yquem 2009

Un dels principals problemes en la producció d’aquests vins, és el desenvolupament irregular dins d’un mateix raïm de la Botrytis cinerea. Podem trobar que hi ha grans totalment atacats pel fong, altres que estan començant, i alguns encara sans. Per això moltes vegades es realitzen vàries veremes o passades d’una mateixa parcel·la per recollir els grans de raïm en estat òptim. En algunes de les més famoses anyades de Sauternes expliquen com van ser necessàries deu passades per completar la verema. Un cop veremat el raïm, es realitza un premsat suau i després un complex desfangat. La fermentació es realitza en recipients de fusta de petita capacitat per millorar l’aireació. La criança o envelliment es farà en bótes de roure i pot durar anys.

Chateau Suduiraut 2006

Tokaji (Hongria)

És el vi de podridura noble més antic del món, ja s’elaborava a Hongria (regió de Tokaj-Hegyalja) 200 anys abans que els Sauternes. Actualment les varietats de raïm permeses són la Furmint, Hárslevelü, Muscat Lunel i Zeta (totes elles blanques). Hi ha molts tipus de vins d’acord amb la diferent proporció de raïm botrititzat utilitzat. Podem trobar el vi Szamorodni, sec i elaborat amb raïm parcialment afectat pel fong. El Forditas que conté una concentració de sucres més elevada que el anterior. Però el més famós de tots és el Tokaji Aszú (vi dolç). Aquest s’elabora afegint a un vi de l’any, certa quantitat de raïm amb podridura noble. Tot això es barrejarà en una bóta (Gönci) de 136 litres. Segons la quantitat de raïm pansificat i botrititzat afegit, tindrem Tokaji Aszú de 3 a 6 “puttonyos” (un puttonyo equival a una cistella de 25 quilograms de capacitat). Conforme augmenti el nombre de puttonyos també ho farà la qualitat i el nivell de sucre del vi.

Tokaji Aszú de 3 puttonyos, produït amb vi de l’any més 75 quilograms de raïm afectat per la Botrytis cinerea, tot dins una bóta de 136 litres. Criança oxidativa en bóta durant un període de 5 anys.

Hetszolo Tokaji 3 Puttonyos 2003

Tokaji Aszú de 4 puttonyos, produït amb vi de l’any més 100 quilograms de raïm afectat per la Botrytis cinerea, tot dins una bóta de 136 litres. Criança oxidativa en bóta durant un període de 6 anys.

Disznoko 4 Puttonyos Aszú 2006

Tokaji Aszú de 5 puttonyos, produït amb vi de l’any més 125 quilograms de raïm afectat per la Botrytis cinerea, tot dins una bóta de 136 litres. Criança oxidativa en bóta durant un període de 7 anys.

Hetszolo Tokaji 5 Puttonyos 2001

Tokaji Aszú de 6 puttonyos, produït amb vi de l’any més 150 quilograms de raïm afectat per la Botrytis cinerea, tot dins una bóta de 136 litres. Criança oxidativa en bóta durant un període de 8 anys.

Oremus 6 Puttonyos 2001

Per últim hi ha el Tokaji Eszencia que s’elabora exclusivament de mosts de raïm botrititzat. Aquest vi es pot mantenir en perfectes condicions durant períodes de més de 100 anys.

Chateau Pajzos Esszencia 1993

Durant els últims anys han aparegut altres vins dolços a la regió de Tokaji. Normalment es llancen un any o 18 mesos després de la verema i contenen una proporció de raïm afectat per la podridura noble similar als vins Aszú, s’anomenen Late Harvest (verema tardana).

Oremus Late Harvest 2005

Vins de Botrytis cinerea a la resta del món

Altres regions de França com la de Monbazillac i a Alemanya amb els Beerenauslese i Trockenbeerenauslese, elaboren vins usant raïms amb podridura noble. Menys coneguts són l’italià Amarone, el romanès Grasa de Cotnari i l’austríac Ausbruch. A Espanya i a Portugal, tot i ser rareses, hi han cellers elaboradors de vi botrititzat.

L’Ancienne Cure Monbazillac 2010

Dr. Burklin-Molf Riesling 1994 Beerenauslese

Esencia de Monjardin 2007

Deixem a la vostra disposició la nostra botiga de vi online.

Grauonline.com

Vinificacions especials (vins dolços, licorosos i generosos)

Deja una respuesta

Els vins fortificats o vins amb alcohol afegit, van néixer en el segle XVI. Era pràctica habitual agregar brandi al vi quan aquest estava fermentant. D’aquesta manera aconseguien estabilitzar el producte, i així resistia els canvis de temperatura i humitat dels llargs trajectes marítims de l’època. Tot i l’evolució i la diversificació actual, aquests vins els podríem definir com els vins dolços mediterranis. Són vins de clima càlid on el sol marca el seu caràcter. Elaborats amb raïms sobremadurats, freqüentment fortificats i amb envelliments oxidatius. Per la seva tradició i notorietat destaquem el Porto i Madeira portuguesos, el Jerez espanyol o el Marsala italià. Per altre banda hi haurien els vins dolços centre europeus o produïts fora de l’influència mediterrània, on el sol no té la intensitat necessària per pansificar el raïm. Aquests aconseguiran la seva riquesa en sucres i alcohol pansificant el gra per assecament en locals tancats o deshidratant parcialment el raïm gràcies a la podridura noble. El Sauternes francès o el Tokaji hongarès serien exemples remarcables. D’aquesta manera hauríem fet una senzilla però també reflexiva agrupació dels vins licorosos, dolços i generosos sense tenir en compte les definicions legals actuals. Fer una catalogació més estricte d’aquests tipus de vins és una tasca complexa i alhora fàcilment rebatible. Això es degut a la gran quantitat de paràmetres que hi han alhora d’interpretar les normatives actuals. De tota manera intentarem confeccionar una classificació actualitzada i concreta, de la manera més clara i simple possible. De caràcter divulgatiu i excloent els tecnicismes en la mesura del possible. Començarem dividint aquests vins en dos grans apartats: els vins de licor i els vins dolços que no són de licor.

De Puta Madre Blanc

A- Vins de licor i Vins dolços que no són de licor

A.1-Vins de Licor

De forma genèrica es podrien definir com uns vins de grau alcohòlic entre un 15% i 22%, elaborats a partir de vi, vi parcialment fermentat, most o les seves barreges amb l’addició d’alcohol vínic autoritzat. Per garantitzar l’origen i qualitat dels vins dintre de la Unió Europea, hi ha la designació de Vins de Licor de Qualitat Produïts en una Regió Determinada (VLCPRD). Dividirem els vins de licor en els següents grups:

1-Vins Dolços Naturals: Provenen de mostos rics en sucres (normalment provocat per la sobremaduració del raïm), que patiran una fermentació parcial aturada per l’addició d’alcohol vínic. Les Garnatxes del Empordà i els Moscatells dolços tradicionals formaran una part important d’aquests vins a la nostre regió.

Moscatell Espelt

Garnatxa Jove Espelt

A França la menció tradicional Vin Doux Naturel, tindrà més o menys la mateixa normativa. Dintre dels més coneguts ens fixarem amb els vins de Banyuls i els de Rivesaltes.

Rectorie Leon Parce (Banyuls)

Muscat de Rivesaltes Dom Brial

2-Vins Generosos: Es defineixen com a vins secs, realitzaran la fermentació completa del most i al final del procés es produirà l’aparició del vel dels llevats anomenats “flor”. Durant la seva elaboració sempre hi haurà una etapa de fortificació (addició d’alcohol). Els generosos més reconeguts són els de Montilla-Moriles, Condado de Huelva (Condado Pálido, Condado Viejo), Rueda (Pálido Rueda, Dorado Rueda), els vins “Jaunes” del Jura (França) i lògicament els vins de Jerez (explicats en el post de Vins de Jerez). Puntualitzarem que el tipus Oloroso de Jerez es considera un generós, tot i no està elaborat sota el vel dels llevats “flor”.

Eléctrico en Rama (Montilla-Moriles)

3-Vins Generosos de Licor: Vins obtinguts mitjançant combinacions a partir de vins generosos amb vins dolços naturals o, en determinats casos, amb most concentrat. Pale Cream, Medium i Cream serien la referència de Jerez d’aquestes barreges tan singulars.

4-Misteles: Producte de gran tradició al nostre país obtingut exclusivament per l’addició d’alcohol vínic autoritzat a un most natural que no ha fermentat.

Mistela Rotllant i Torra

Molt popular també és el Pineau a les terres franceses. Aquesta beguda és semblant a la mistela, el most es barrejarà amb conyac i normalment s’acabarà envellint en bótes de roure. La zona d’elaboració s’ubica a Charentes (França) i la producció està regulada per la seva pròpia AOC (Appellation d’origine contrôlée).

Jules Gautret Pineau Blanc

5-Altres Vins de Licor

5.1- La menció específica de Vinho Generoso, tot i que molts els podríem englobar dintre els vins dolços naturals, quedarà reservada pels Portos (explicats en el post de Vins de Porto) i els Madeiras, ja que així els anomenen a Portugal.

Els vins de Madeira poden ser secs o dolços i sempre s’addiciona alcohol vínic (fortificació) durant la seva producció. La graduació alcohòlica estarà compresa entre el 17 % i el 22%. El tret característic d’aquests vins és l’envelliment per estufagem. Criança molt oxidativa que en la actualitat té dues modalitats. L’artificial que es fa en dipòsits d’inox escalfats per aigua, els quals arriben a aquest sistema a una temperatura d’entre 50º i 55ºC durant tres mesos mínim. I la tradicional on utilitzen els Canteiros (tonells) de 418 litres col·locats en llocs propers al mar, sense refrigeració ni calefacció. D’aquesta manera el vi pateix els avatars de la climatologia i la humitat marina. Segons la qualitat i el temps d’envelliment hi haurà el Madeira Finest, Rainwater, Reserva, Reserva Velha, Reserva 20 anys, Reserva 30 anys, Reserva 40 anys, i el Solera.

Madeira H&H 10 Anys

5.2- Per la seva importància i complexitat en l’elaboració destaquem els vins de Málaga i els de Marsala.

Els vins de Málaga normalment tindran un marcat caràcter dolç i s’utilitzaran les varietats blanques, moscatell i pedro ximénez per elaborar-lo. Depenent del moment de l’addició d’alcohol hi haurà el vino maestro (addició d’alcohol abans de començar la fermentació), el vino dulce natural i el vino tierno (addició d’alcohol per aturar la fermentació). També existeixen els vinos naturalmente dulces on no hi ha cap fortificació amb alcohol. A tots aquests tipus sempre se li podrà afegir l’arrope (most cuit) per donar-li color i més dolçor als productes. Segons el temps d’envelliment es dividiran per Pálido (6 mesos), Noble (2-3 anys), Añejo (3-5 anys) i Trasañejo (superior a 5 anys).

Pedro Ximénez Don Juan 30 Anys (Trasañejo)

El Marsala és un vi de licor produït a la regió que envolta la ciutat italiana de Marsala (Sicília). De forma general aquests vins estan elaborats a partir d’un vi base blanc que se li afegeix most cuit i alcohol vínic. Segons el grau de dolçor es classificaran en sec, semisec o dolç. Els diferents graus de color i envelliment els dividirà en Or, Ambra, Rubino, Fine, Superiore, Riserva, Soleras i Soleres Stravecchio. Al mètode d’envelliment que utilitzen l’anomenen In Perpetuum i és molt similar al de les soleres de Jerez.

Marsala Marco Bartoli Riserva

A.2-Vins dolços que no són de licor

Vins on el contingut alcohòlic i la dolçor provenen exclusivament del raïm. Per arribar a les altes concentracions de sucres necessàries per la seva elaboració, el raïm patirà una sobremaduració i la conseqüent pèrdua d’aigua del gra. Segons com es produeixi el procés de deshidratació els podrem classificar en:

1-Vins de Podridura Noble (En parlarem en el pròxim post.)

2-Vins de Verema tardana: L’alcohol i la dolçor del vi prové de la sobremaduració o inclús de la pansificació del raïm a la vinya, sense intervenció de la Botrytis cinerea. De forma genèrica es poden designar com Vins Naturalment dolços.

Jorge Ordoñez Selección Especial nº1

Moltes vegades un cop a finalitzat el període de sobremaduració a la planta li segueix una etapa d’assecament un cop veremat el raïm. La regió on s’elabora marcarà el lloc on s’asseca i deshidrata el gra. A la zona del sud d’Espanya es realitza el Asoleo on els raïms són estesos al sol per a la seva deshidratació durant uns dies. A França a la famosa regió del Jura s’elaboren els vins de palla o Vins de Paille, on durant 3-4 mesos deixaran assecar el raïm en llits de palla, resguardats del fred en recintes tancats.

Tissot Arbois Vin de Paille

3-Vins de Gel: La particularitat d’aquest vi recau en la concentració de sucres del raïm per sobremaduració i congelació parcial del gra. Els vins de gel naturals són típics de països de clima fred i s’elaboren sota unes condicions climatològiques molt determinades. Es podran elaborar els anys en què els dies de tardor siguin prou freds, i si els grans de raïm estan prou madurs en el moment de gelar-se. Perquè es produeixi aquesta congelació, cal que la temperatura es mantingui almenys al voltant de -7 o -8 ºC (sense baixar dels -13 ºC) durant diversos dies. Degut a que dins del gra de raïm es gela primer la part on hi ha més aigua, obtindrem de la part no congelada un most amb una alta concentració en sucres. Per separar les dues parts aplicarem un premsat suau del raïm per no trencar els cristalls de gel formats en el gra. A partir d’aquí el most ric en sucres i també en acidesa es podrà vinificar. Els Eiswein són els vins de gel naturals elaborats a Alemanya i Àustria. Altres regions amb tradició són l’Alsàcia (França) i el Canadà. Actualment amb tècniques com la crioextracció es poden fabricar vins de gel més artificials que imiten als elaborats sota condicions climatològiques naturals.

Weinrieder Riesling Eiswein

B- Vins de Missa i Vins Rancis

Fora de la classificació anterior comentarem també els Vins de Missa i els Vins Rancis, vins d’elaboracions singulars i històrica rellevància.

1-Vins de Missa: Elaborats seguint l’estricte normativa recollida pel Pare Jesuita Eduardo Vitoria en l’obra El Pan y el Vino Eucarísticos. Aquests vins podran ser secs, però normalment seran dolços. En la seva elaboració estarà permesa l’addició d’alcohol tot i que no serà obligada. L’etapa d’envelliment o normes com la prohibició de l’addició de most o d’aigua (excepte les gotes en el moment de la Consagració) al vi, acabarien de definir les particularitats dels Vins de Missa.

Vi de Missa Muller

2-Vins Rancis: Secs o dolços (normalment secs), fortificats o sense fortificar (normalment amb addició d’alcohol), els vins rancis estaran marcats pel seu envelliment o criança. Es realitzarà en un ambient fortament oxidatiu dintre de bótes de fusta situades al aire lliure, o per sol i serena en recipients de vidre com garrafes o damajuanes també situades al exterior. L’envelliment per sol i serena es fa de tal manera que es permeti l’entrada del aire al recipient de vidre activant l’oxidació del vi. Per afavorir aquest procés s’incorpora al tap del recipient un dispositiu que accelera el procés quan es produeixen canvis de temperatura. La duració de l’etapa de criança i el sistema utilitzat (bótes de fusta o recipients de vidre) determinarà el nivell d’enranciment.

Ranci Celler de Batea

També es considera Vi Ranci el “Fondillón” d’Alacant, envellit pel sistema de soleres però considerat com a tal per la profunda oxidació a la que és sotmesa el vi.

Casta Diva Fondillón

Recorda que trobaràs tots aquests productes a la nostra botiga de vi online.

Grauonline.com

Vins ecològics, biològics, orgànics i biodinàmics

Deja una respuesta

L’agricultura ecològica, o els seus sinònims orgànica o biològica, es basa en un sistema de producció agrària i ramadera que proporciona aliments de la màxima qualitat a través de les tècniques més respectuoses amb el medi ambient.

Mas Igneus FA206

El 2012 la Unió Europea va acordar una nova normativa comuna per regular el vi ecològic de manera concreta i rigorosa. Aquesta està descrita dintre del Reglament d’Execució (UE) Nº203/2012 de la Comissió del 8 de març del 2012. Les noves normes tenen l’avantatge d’oferir una major transparència i facilitar el reconeixement dels productes per part dels consumidors. Actualment els productors poden utilitzar l’expressió “vi ecològic” en les etiquetes i hauran de mostrar el logotip de la UE (vàlid pels països de la Unió Europea).

De manera opcional també es podrà exhibir a l’etiqueta els segells oficials dels consells reguladors d’agricultura ecològica de les comunitats autònomes. Aquests només seran vàlids dintre de la regió en qüestió.

Petit Caus Blanc

Degut a la complexa legislació redactada per la Unió Europea, farem un resum de les normes més importants tant en l’agricultura com en la vinificació dels vins ecològics.

- En la fertilització dels camps s’utilitzaran adobs orgànics naturals, si poden ser brises o sarments triturats. També s’admetran els fems animals i el compost. Quedaran totalment prohibits els adobs minerals, especialment els nitrogenats. Per a la bona conservació de la flora microbiana del sòl quedarà totalment prohibida la crema de les restes del cultiu.

Ecco Marqués de Vitoria

- En les tècniques de cultiu orgàniques, els pesticides i herbicides estaran prohibits. Només s’aplicaran productes permesos per a la prevenció de malalties.

Gramona Mustillant Vi Blanc D’Agulla

- En la vinificació s’autoritzarà l’ús de llevats autòctons o seleccionats sense modificacions genètiques, estabilització mitjançant el fred, la clarificació amb proteïnes naturals o bentonites i la filtració amb filtres de terres. No estarà autoritzada l’addició d’àcid sòrbic.

Codorniu Ecològica Brut

- El nivell de sulfits en el vi ecològic haurà de ser més baix que en el seu equivalent convencional o no ecològic. Pel vi negre un màxim de 100 mg/L de sulfurós (150 mg/L vi no ecològic), pel vi blanc o rosat un màxim de 150 mg /L de sulfurós (200 mg /L vi no ecològic).

Gran Caus Rosat

Vins Biodinàmics

El més bàsic concepte de l’agricultura biodinàmica, és considerar el territori de cultiu com un organisme viu i autosuficient, per això s’intentarà disminuir el màxim la dependència de l’exterior. Òbviament quedarà prohibit l’ús de qualsevol tipus de pesticides, herbicides que no siguin naturals. Podríem pensar per tant, que aquest concepte d’agricultura ja el coneixem sota el nom de agricultura ecològica. Per això analitzarem les principals característiques dels processos biodinàmics i així poder diferenciar-los dels ecològics.

La Llopetera Negre

Una de les pràctiques més importants de l’agricultura biodinàmica és El Calendari Biodinàmic de Sembra i Plantació, que determinarà el moment òptim de plantació, poda, verema, entre d’altres operacions enològiques. Aquest tipus de calendaris es basen en una perspectiva astrològica i parteixen de l’anàlisi del recorregut de la lluna a través de les dotze constel·lacions del zodíac. Dels molts calendaris existents, l’elaborat cada any per Maria i Matthias Thun és el més notori. Autors amb una llarga trajectòria d’investigació sobre les influències de la lluna, els planetes i les constel·lacions sobre el creixement de les plantes.

L’altra operació rellevant dintre la filosofia biodinàmica són els preparats biodinàmics. Aquests tindran l’objectiu de preparar la terra pel seu cultiu. Per exemple enterrar banyes de vaca farcides amb abonament animal amb la finalitat d’aconseguir bacteris naturals a la terra.

També s’usen altres tipus de preparats a base de plantes homeopàtiques i medicinals com la camamilla o la ortiga. Aquests processos tenen la seva continuïtat també en celler, on l’elaboració del vi es porta a terme amb processos naturals.

Marquès de Gelida Claror

Recorda que pots trobar tots aquests productes a la nostra botiga de vi online.

Grauonline.com

Grans Vins per a les Grans celebracions de Nadal

Deja una respuesta

El Nadal és un conjunt de celebracions, pràctiques i costums que tenen per objecte commemorar, recordar i recrear el naixement de Jesús. És tradició representar obres teatrals com els Pastorets i realitzar els Pessebres Vivents cèlebres en algunes viles. Les festes nadalenques són alegres i tenen un caire hivernal i familiar. No menys important és la gastronomia d’aquestes diades. Plats tradicionals de la nostra cuina regats amb els millors vins, faran dels àpats nadalencs els més esperats i recordats de l’any.

L’escudella i carn d’olla clàssica del dia de Nadal la podem acompanyar d’un vi que pertany a un dels millors cellers de la Rioja.

Roda Reserva

Els escamarlans a la planxa i el tot marisc de clova els fusionarem amb un albariño d’alta expressió.

Albariño Finca Valiñas

Pel pernil de gla, les anxoves de l’Escala o fins i tot l’arròs a la cassola suggerim el cava emblema de la casa Codorniu.

Jaume Codorniu

L’ànec rostit amb peres tradicional d’aquestes festes el recomanem amb una joia de la Ribera del Duero.

Hacienda Monasterio Crianza

Els assortiments de patés i els elegants foies el servirem amb el cava gran reserva Rovellats Maria S. XV. Tot i que també el podem prendre per contrast gustatiu amb les postres nadalenques, neules i torrons.

Rovellats Maria S. XV

El famós pollastre amb gambes del dinar nadalenc lligarà perfectament amb el terroir i estil opulent dels vins del Priorat.

Idus Vall Llach

Un llobarro al forn o inclús un suquet de rap el combinarem amb un blanc de guarda i un toc de fusta.

Abadia Retuerta Le Domaine

En tot tipus d’aperitius de cap d’any i especialment amb embotits ibèrics una divertida però alhora ideal elecció serà un cava rosat amb força criança en ampolla.

Bertha S XXI Rosé Brut

Pels canelons de Sant Esteve un vi negre elegant, equilibrat i gran potencial aromàtic.

Sierra Cantabria Colección Privada

La sarsuela de peix amb un exquisit cava Gramona, l’Argent. No oblidem també el maridatge per tradició d’aquest escumós amb postres com el indispensable tortell de reis.

Gramona Argent Reserva Brut

Deixem a la vostra disposició la nostra botiga de vi online

Grauonline.com

Ginebra Premium un regal original

Deja una respuesta

Una Ginebra Premium pot ser un regal divertit per aquestes festes. Actualment és el destil·lat de moda gràcies al famós gin tònic, consumit en tots el bars i restaurants del país. L’obsequi pot sorprendre als amics i familiars en el Tió, l’amic invisible o el dia de Nadal. De l’extensa varietat de productes que hi ha al mercat us proposem aquestes ginebres d’alta expressió i peculiars característiques.

Beefeater Burrough’s Novetat!

Elaborada segons la recepta original de Beefeater perfeccionada el 1860 pel fundador de la companyia James Burrough. És una ginebra anglesa de classe Ultra Premium, envellida en bótes de roure que han contingut Lillet (aperitiu francès). El resultat, complex, cítric i amb un gust moderat a ginebró, acompanyat de records florals i a vainilla picant.

Tot i que es pot degustar en forma de gin tònic, es recomana prendre sola, freda, a petits glops i en got de whisky.

G-Vine Floraison

Es tracta d’una ginebra Ultra Premium francesa obtinguda amb l’aiguardent procedent del raïm Ugni Blanc de la regió de Cognac (França). S’elabora amb flors de la mateixa vinya a la qual se li afegeixen altres botànics destil·lats individualment. El producte final, suau, vellutat, fresc i lleuger al paladar. Predomina el sabor floral, que emmascara el ginebre.

Suggerim el combinat amb la tònica Fever Tree i un gra de raïm blanc tallat a làmines.

Hendrick’s

Està fabricada a la costa sud-oest d’Escòcia per Williams Grant & Sons, i és coneguda mundialment com “la ginebra del cogombre”. Entre els botànics utilitzats tenim arrels, flors, llavors i fruits, i es diferencia d’altres per l’addició d’una infusió de pètals de roses búlgares i de cogombre procedent d’Holanda.

Recepta amb pell de llimona, llima i dos pètals de rosa, Me Tonic com a mixer. Una alternativa a la forma clàssica amb tall de cogombre.

Gin Mare

La primera ginebra 100% mediterrània la produeix Global Premium Brand en col·laboració amb la família Giró, ben coneguda per les destil·leries MG. Els botànics utilitzats són els clàssics als quals s’afegeixen farigola, alfàbrega, romaní i oliva arbequina.

Fantàstic amb una petita branca de romaní i la tònica Fever Tree Mediterranean.

Martin Miller’s

L’origen d’aquesta ginebra es deu a tres cavallers anglesos quan es van reunir a Notting Hill amb el propòsit de crear la millor ginebra del món. Les particularitats del aiguardent dissenyat inclouen un alambí de nom Angela creat al 1903 per John Dore & Co i l’aigua més pura del món, la de les glaceres d’Islàndia. Degut al viatge que s’ha de realitzar per barrejar el destil·lat amb aquesta aigua, el líquid és conegut com la ginebra de les 3000 milles.

Clàssic gin tònic amb pell de llimona, dues baies de ginebre i la tònica Fever tree Light, senzill però perfecte.

Mombasa Club Colonel’s Reserve

Homenatge als comandaments de l’exèrcit de l’Imperi Britànic Victorià que mitjançant el diàleg amb els grups tribals van portar la pau al British East Africa Protectorate. És una London Dry Gin acuradament destil·lada, desenvolupada i produïda en petits lots de 500 litres en l’alambí anomenat Tom Thumb, mitjançant el procés que es coneix com Small Batch Pot Still Distillation. En nas presenta intenses notes florals que continuen en boca, amb un final llarg.

Amb pell de taronja i la tònica Markham aconseguiríem un gin tònic equilibrat, si a més a més li afegim tres gotes d’Angostura el resultat serà sorprenent.

Totes aquestes ginebres i moltes més les podràs trobar a la teva botiga de vi online.

Grauonline.com

El Cava

Deja una respuesta

El cava és un vi escumós elaborat pel mètode tradicional, principalment a la comarca del Penedès (Catalunya) i especialment a la localitat de Sant Sadurní d’Anoia. També s’elabora cava amb denominació d’origen en altres punts d’Espanya a més de Catalunya, com a Requena (València), Haro i Grávalos (La Rioja), Mendavia (Navarra), Extremadura (comarques de La Plata i Los Barros), Aragó i Aranda de Duero (Burgos).

Les varietats permeses per elaborar aquest escumós són:

Raïm blanc: macabeu, xarel·lo, parellada, chardonnay i malvasia (també coneguda com subirat parent).

Raïm negre: garnatxa negra, monastrell, pinot noir i trepat.

Gramona Imperial Brut

El mètode tradicional d’elaboració del cava és el mateix que s’utilitza per al champagne francès on l’anomenen mètode champenoise. Les etapes de la seva producció es podrien dividir en:

Verema: Recollida del raïm en el punt de maduració desitjat per aquest tipus de vi.

Vinificació: Quan el raïm arriba al celler s’inicia el procés d’elaboració del vi base, extraient-ne el most mitjançant un premsat suau. Seguidament es desfanga (procés on s’eliminen les partícules sòlides en suspensió del most) i fermenta el most. Un cop acabada la vinificació, els tècnics determinen la proporció de cada tipus i varietat que conformarà el cupatge (barreja de vins base) que donarà origen als diversos caves.

Tiratge: Fase on s’emplena l’ampolla amb el vi base afegint-hi una barreja de sucre i llevat. Es produirà així la segona fermentació en ampolla o també anomenada presa d’escuma, tret característic del mètode tradicional. L’augment d’un 2% en volum d’alcohol i el carbònic resultant seran els productes d’aquesta etapa.

Rima: Les ampolles es col·locaran en posició horitzontal en les caves. En un ambient fosc, humit i a una temperatura de 15ºC. A partir d’aquí s’inicia el període d’envelliment. Al cap d’uns 2 mesos d’haver fet el tiratge els llevats moriran (s’acaba la 2ª fermentació) i començarà un procés molt important, l’autòlisi. En aquesta fase, els llevats morts és descompondran, en aminoàcids i pèptids, que donaran, aromes i cos al vi.

Remoguda: Finalitzada la criança serà necessari eliminar els sediments produïts per la segona fermentació. Per això es col·locaran les ampolles inclinades de cap per vall als anomenats pupitres. Diàriament se’ls donarà un vuitè de volta augmentant-ne a la vegada la seva inclinació. Així agruparem els sòlids a la part superior del coll de l’ampolla.

Degollament: Fase on destaparem l’ampolla deixant sortir una mica d’escuma que, de passada, arrossegarà els sediments. Actualment també es pot fer congelant el coll de l’ampolla.

Tapada: Es restableix el volum inicial podent-hi afegir licor d’expedició (barreja de vi i sucre) en funció del tipus de cava que es vulgui obtenir.

Etiquetatge: Col·locació de la càpsula, etiquetes i distintiu de control.

Bertha Lounge Rosse Brut

Classificacions dels caves

-Segons el seu temps de criança o envelliment en ampolla:

Cava: Envelliment de 9 mesos fins a 15 mesos.

Mestres 1312 Brut

Cava Reserva: Criança de 15 mesos fins a 30 mesos.

Roger Goulart Brut Millesime

Cava Gran Reserva: Estada mínima en ampolla de 30 mesos.

Bertha Gran Reserva Brut Nature

-D’acord amb el contingut en sucres:

Brut Nature: de 0 a 3 grams per litre (sense addició de sucres).

Extra Brut: fins a 6 grams de sucre per litre.

Extra Brut Mont-Ferrant Agustí-Vilaret

Brut: fins a 12 grams per litre.

Extra Sec: entre 12 i 17 grams de sucre per litre.

Sec: entre 17 i 32 grams per litre.

Codorniu Cuveé Extra Reserva Sec

Semi Sec: entre 32 i 50 grams per litre.

Dolç: més de 50 grams de sucre per litre.

Dolç Gramona Gran Cuveé de Postres

La temperatura de servei del cava estarà entre els 5º i els 8ºC. Els joves i lleugers són els que cal servir més freds. El escumós s’ha de refredar durant unes hores al frigorífic o bé durant uns 30 minuts en un recipient amb aigua i gel. La copa adequada serà de forma aflautada o tulipa, evitarem la copa ampla ja que fa que l’aroma es desprengui amb massa rapidesa. Al ser un vi delicat cal obrir-lo amb suavitat, evitant una pèrdua de vi i escuma. Per a servir-lo, hem de mantenir l’ampolla lleugerament inclinada deixant relliscar lentament el líquid per la paret de la copa, que mai omplirem més de 2/3 de la seva capacitat. Un Cava Brut o un Brut Nature, és ideal per a acompanyar qualsevol aperitiu, siguin uns canapès, mol·luscs, pernil o formatges. Pel marisc, el peix, els arrossos i, en general els entrants, triarem un Cava Brut Reserva o Brut Nature Reserva, amb un punt d’acidesa estimulant, fresc i amb certa complexitat aromàtica. Les carns, els rostits i, els guisats condimentats, reclamen un Cava Brut Gran Reserva, amb més cos i profunditat. Pels postres triarem un Cava Semisec o Dolç per unir suavitat i frescor, tot i que per tradició o contrast gustatiu també podem prendre un Cava Brut o un Brut Reserva.

Gran Codorniu Pinot Noir Rose

Pots trobar molts més caves a la teva botiga de vi online.

Grauonline.com

Primers Vins 2013

Deja una respuesta

Els primers vins del 2013 han arribat a Vins i Licors Grau. Nous productes que donaran els indicis de les característiques enològiques de la recent verema. Fermentats joves i suaus amb marcades notes varietals i agradable frescor.

Espelt Vailet 2013

Espelt Coralí 2013

El tercer dijous de novembre es famós a la regió francesa de Beaujolais (al sud de la Borgonya) per la venta d’un vi jove produït amb la varietat de raïm negre gamay, el Beaujolais nouveau. Aquesta cèlebre data permet als consumidors disfrutar en un ambient festiu del primer vi de la temporada, sota eslògans mítics publicats per a tot el món com “Le Beaujolais nouveau est arrivé!” (el Beaujolais novell ha arribat).

La vinificació d’aquest negre jove serà especial, amb la tècnica de la maceració carbònica. Aquest és un procés mitjançant el qual es dipositaran els raïms sencers (inclús amb la rapa) en tines saturades de diòxid de carboni. Això farà que es produeixi la fermentació a l’interior del gra, etapa que s’anomenarà fermentació intracel·lular i marcarà el seu caràcter final. L’elaboració serà ràpida i durarà entre 6 i 8 setmanes després de la seva collita. Els vins obtinguts seran lleugers i amb poca concentració de tanins i acidesa. Organolèpticament dominaran els aromes afruitats i els records làctics, però no tindran l’estabilitat suficient per ser envellits durant llargs períodes.

Beaujolais Georges Duboeuf 2013

Disponible a la vostra botiga de vi online.

Grauonline.com