Archivo de la categoría: Miscel.lània

Calaix de sastre genèric on es publiquen articles i comentaris sobre el sector vitivinícola i de les begudes alcohòliques.

Jordi Grau i Segarra de Vins i Licors Grau valora l’evolució dels vins D.O. Empordà en el programa 30 minuts de TV3.

El passat 6 de desembre el programa de TV3 “30 minuts” va emetre el documental “Collita 2015″ on es va centrar en les dues zones productores vitivinícoles catalanes més allunyades geogràficament: l’Empordà i la Terra Alta. Ambdues zones coincideixen en una generació de joves formats per a la vitvinícultura que han apostat per la qualitat a partir de les varietats autòctones com són les garnatxes i les carinyenes. En el reportatge, Jordi Grau i Segarra, en representació de Vins i Licors Grau, valora l’evolució dels vins catalans i de l’Empordà en aquests últims anys. També, es comenta la millora de la qualitat dels vins i la varietat de referències i preus perquè el consumidor pugui escollir.

A continuació tenen el document de la participació de Vins i Licors Grau en el programa.

Per altra banda poden consultar el reportatge sencer a: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/30-minuts/collita-2015/video/5569542/

Renovada aplicació per comprar vi online! Grauonline APP disponible per a smartphone i tablets.

La nova APP de Grauonline serà el teu millor aliat, si desitges tenir al teu abast milers de referències de vins i licors juntament amb cava, champagne, destil·lats entre d’altres.

Aquesta aplicació permet, com en la versió web, realitzar la teva compra i tenir-la a casa en 24/48h, dins de la península, i fer enviaments a gairebé qualsevol punt d’Europa en un termini de 7 dies laborables, ara més fàcil que mai i còmode des dels teus dispositius.

Estigues informa’t de qualsevol producte amb la seva fotografia, nota de tast, maridatge i opinions d’altres consumidors.

screen322x572 (1) Grauonline

 

 

 

 

 

 

 

Així que si no saps quin vi escollir en algun dinar o tens dubtes de si vas ben encaminat a l’hora de fer algun regal, l’APP de Grauonline és la teva solució!

icon175x175

Disponible tan per Andorid com per iphone.

Grauonline.cat

És el vi un aliment?

El vi forma part de la nostra cultura des de fa uns 6.000 anys, fonamentalment en la franja mediterrània. Probablement el vi és, juntament amb l’aigua i la llet, una de les begudes més antigues que es coneixen. No obstant això, la consideració del vi per la societat ha canviat al llarg de la seva història, però sobretot en les últimes dècades.

10998_81_El_Vino_en_el_Antiguo_Egipto_1_O

Fins als anys 60, el vi estava considerat com un aliment més, molt arrelat en la cultura mediterrània. S’ha estimat que fins al 10% de les calories totals que ingeria l’ésser humà adult, més l’home que la dona, es prenien en forma de vi. A partir dels anys 60, va començar la reducció en el consum de vi, que va ser substituït per altres begudes amb o sense alcohol. Aquest canvi es va deure a l’aparició de potents empreses multinacionals que fabricaven aquestes altres begudes, i que amb noves tècniques de mercat van aconseguir desplaçar el vi del seu lloc natural. A més, a partir dels anys 80, es va produir una associació directa entre vi i addicció. Com a exemple podem citar les campanyes publicitàries de la Direcció General de Trànsit on es mostrava que la suma de tres copes de vi i un cotxe era igual a una ambulància. Com a conseqüència el vi va passar a estar mal vist, el seu consum es va reduir encara més i es va arribar a comparar amb una droga. No obstant això, a meitat de la dècada dels 90 es va començar a parlar dels efectes beneficiosos d’un consum moderat d’aquest en la nostre salut.

149408414

El vi és un aliment. Sí: ¿algú ho dubta? Com aliment té unes propietats organolèptiques ben determinades, molt heterogènies d’un vi a un altre depenent de la varietat de raïm, forma de cultiu, sistema d’elaboració i tipus de criança, el que li dóna un potencial que et fa gaudir molt durant el seu consum. No obstant això, hi ha alguna cosa més que el diferencia de qualsevol altre aliment o beguda: la seva contribució emocional en la seva faceta hedònica, quan adquireix valors culturals i educatius, fa sorgir records i sentiments molt agradables, atrapa percepcions en la nostra pituïtària que són traduïdes en aromes i sabors agradables.

I per concloure, un vi que no us deixarà indiferents i que el podeu trobar a la nostra botiga de vi online :

VCT153Figuero 4 · Roure

100% Ull de llebre / Negre Fi (4 mesos en bóta)

Posseeix un color vermell fosc amb rivets cardenalicis confirmant la seva joventut. Capa intensa i brillant. Al nas ens mostra aromes intensos de maduixa, cirera i mora integrats amb notes elegants nobles de fustes. En boca és potent, amb bona estructura, equilibrat amb suaus tanins i postgust agradable.

Figuero és una bodega familiar, tradicional, que realitza un cultiu respectuós amb el medi ambient, entén el vi com a part de la dieta i com un aliment més. També defensa el consum responsable per part del consumidor.

www.grauonline.cat

Varietats de raïm negre

Les varietats de raïm negre plantades al país son molt nombroses, sent la major part autòctones procedents de les diverses zones vinícoles. En menor proporció també en trobem d’altres d’origen estranger, on destaquen les varietats de les terres franceses. Recordant que cada varietat dóna un raïm i un vi amb uns trets organolèptics concrets, explicarem algunes de les més rellevants en la viticultura espanyola.

Raïm negre autòcton

Garnatxa Negra

Una de les varietats negres més esteses al món, de procedència espanyola de la zona d’Aragó, estant plantada en tota la vall de l’Ebre, sota les sinonímies de Garnatxa o Lladoner a Catalunya, Cannonao a l’illa de Sardenya o Grenache a la zona francesa de Châteauneuf-du-Pape. Planta rústica d’alta productivitat, resistent a la sequera i al fred, sensible a plagues i malalties. Té raïms de mida mitjana i compactes, les baies són de grandària mitjana, forma ovalada i color vermell fosc, morat. Produeix vins de poc color i acidesa però elevada graduació alcohòlica. S’oxida amb facilitat, no té gran estructura tànnica però és molt aromàtica aportant intenses notes a fruita vermella (maduixa, gerd), records especiats (pebre), i fruits secs i mel al envellir.

Breca Garnacha Old Vines, D.O. Calatayud

Tempranillo

Es tracta de la varietat negra espanyola de més qualitat i fama, sent originària de la Rioja i utilitzada en l’actualitat per la resta de zones vitícoles de la península. Coneguda a Catalunya com Ull de Llebre, Cencibel a la Manxa, Escobera a Extremadura, Tinta del País a Castella i Lleó, Tinto Fino a Madrid , Tinta Roriz al Douro portuguès o Valdepeñas a Califòrnia. El seu nom fa referència al fet que madura abans que la major part de les varietats de raïm negre espanyoles. És un raïm amb una pell gruixuda que creix millor en altituds relativament altes, molt sensible a plagues i malalties, poc resistent a la sequera i a temperatures altes. Els raïms tenen forma cilíndrica i són compactes. Les baies són esfèriques, de color negre porpra amb una polpa incolora. Produeix un vi equilibrat en alcohol, color i acidesa encara que aquesta última, de vegades, és escassa. Elevada càrrega polifenòlica i un inconfusible aroma a fruits negres i regalèssia.

Ramón Bilbao Edició Limitada, D.O. Rioja

Carinyena

Varietat negra espanyola procedent de la zona del riu Ebre, sent identificada per primera vegada a la localitat de Cariñena. Estesa a Catalunya, a la Rioja amb el nom de Mazuelo, i a la comarca francesa del Llenguadoc amb la sinonímia de Carignan. És de brotació tardana, el que fa que no li arribin les gelades de primavera, molt productiva i sensible a les malalties com l’oïdi, el míldiu i a la humitat. Les baies són de tamany mitjà, forma rodona i color blau fosc. Té una alta quantitat de polifenols i gran acidesa el que determina la seva gran capacitat d’envelliment. Forta intensitat colorant i rica concentració en sucres. Elevat contingut en tanins astringents i aromes amargs i herbacis però també amb fragàncies florals de violeta i baies picants.

Trossos Vells, D.O. Montsant

Monastrell

Varietat negra típicament mediterrània de la zona llevantina coneguda internacionalment pel nom francès de Mourvèdre, derivat de Morvedre, antic nom de la localitat valenciana de Sagunt. En el nou món també se l’anomena Mataro nom procedent del poble de Mataró a Catalunya. És una planta de brotació tardana i per madurar bé reclama un clima mediterrani, amb llargs i lluminosos estius. Els gotims són petits, esfèrics, molt foscos i encerats per una pruïna abundant. Permet obtenir vins negres d’elevada graduació alcohòlica, fort color vermell porpra intens, elevada concentració de tanins, bona acidesa però amb alt poder oxidatiu. Aromàticament destaquen les aromes a gerd i esbarzer acompanyats de records florals i a vegades també de regalèssia.

Tarima Hill, D.O. Alacant

Mencía

El raïm Mencía és la varietat principal del Bierzo i es troba present en totes les regions gallegues, encara que sigui potser més emblemàtica a Valdeorras i la Ribeira Sacra. Erròniament es va considerar durant un temps que era un clon adaptat del raïm Cabernet Franc que es va introduir a Galícia al segle XIX. La varietat produeix raïms petits i compactes, de color blau i de gruixuda pell. Elevada concentració de polifenols, bon contingut en sucre i baixa acidesa. Generalment, els negres elaborats amb aquesta varietat es caracteritzen per ser molt aromàtics (fruites silvestres i notes florals), expressen molt bé el terrer però són sensibles a l’oxidació.

Dominio de Tares Cepas Viejas, D.O.Bierzo

Raïm negre forani

Cabernet Sauvignon

Cep d’origen francès, de la regió vinícola de Bordeus, i una de les més reconegudes varietats de raïm a nivell mundial. Es conrea en gairebé tots els principals països productors de vi. Resultat d’un possible encreuament entre la Cabernet Franc i la Sauvignon Blanc. Les baies són petites, esfèriques, de pell gruixuda i dura, amb un profund pigment negre. Produeix vins amb elevada estructura i rics en tanins, amb una bona acidesa i nivells d’alcohol mitjans. El color és profund, generalment opac, i amb un to blavós porpra. Entre els aromes primaris que ofereix el Cabernet Sauvignon destaca la grosella, cireres i prunes, notes a tabac o xocolata si el ha passat per bóta. Quan el nivell de maduració és baix mostra el típic olor a pebrot verd.

Raimat Viña 32, D.O. Costers del Segre

Merlot

Pertany a la mateixa família de les varietats Cabernet Franc, Petit Verdot i Cabernet Sauvignon. És originària de la zona de Bordeus, especialment en el Pomerol i Saint-Emilion, però actualment es cultiva per totes les regions vinícoles del món. Els gotims són cilíndrics, de grandària mitjana, amb raïms de color blau negre. La pell és espessa i la polpa sucosa de sabor agradable. Dóna uns vins rodons, amb cos, relativament alcohòlics i poc àcids. No té continguts elevats de tanins i aquests són molt suaus. Destaquen aromes a prunes, nabius, menta, cireres i espècies.

Abadal 5 Merlot Reserva, D.O. Pla de Bages

Syrah

Una de les tesis de l’origen d’aquesta varietat és que prové de la ciutat persa de Shiraz, segons altres, ve de Siracusa (Sicília). Històricament es conreava a la vall del Roine francès i en l’actualitat es troba en gairebé tots els països del món. Es tracta d’una de les varietats mediterrànies de més qualitat, especialment adaptada a zones càlides. La mida del gra de raïm és petit, ovoide i blavós, amb una pell una mica aspra. El raïm és compacte i de forma cilíndrica. El vi resultant estarà dotat d’una gran estructura, molt color i elevada concentració en tanins. Trobarem aromes intensos a violeta, groselles, llaminadures, regalèssia i pebre.

Marqués de Griñon Syrah, D.O. Pago Dominio de Valdepusa

Molts més vins us esperen a la nostra botiga de vins online

grauonline.com

Vins de Podridura Noble

Famosos vins dolços de verema tardana, on la seva font de sucres i alcohol prové de la pansificació parcial del raïm degut a la intervenció de Botrytis cinerea. Aquest és un fong que es pot desenvolupar sobre els grans de raïm. Normalment ocasiona la malaltia anomenada “podridura gris”, que redueix en gran part la qualitat de la verema arribant fins i tot a impossibilitar la vinificació. Però sota unes determinades condicions climatològiques pot induir una pansificació parcial del raïm, procés conegut com la “podridura noble”. Les condicions ideals del seu desenvolupament són frescor i humitat a primera hora del matí, i més tard ambient sec i calorós. Per això moltes riberes són apropiades pel creixement d’aquest fong, degut a la humitat que proporcionen les boires de la matinada. El resultat d’aquest procés són uns canvis produïts a l’interior del raïm. La pansificació provocarà una pèrdua d’aigua i la concentració dels sucres. Per altra banda augmentarà en el gra la concentració de glicerina, substància que proporciona un textura oliosa al vi. També es produiran una sèrie de reaccions químiques que li donaran al producte final, aromes i sabors molt característics (notes torrades, a fruits secs, mel, cera,…).

Destaquem per prestigi i tradició les següents zones de vins botrititzats:

Sauternes (França)

La regió vinícola de Sauternes comprèn 5 divisions, Barsac, Sauternes, Bommes, Fargues i Preignac. Els 5 municipis poden usar l’etiqueta Sauternes, però a la regió de Barsac se li permet també etiquetar els seus vins amb la denominació Barsac.

Chateau Laribotte 2007

Les varietats de raïm utilitzades són Semillon, Sauvignon Blanc i Muscadelle (totes elles blanques).

Chateau Doisy-Vedrines Barsac 2008

La classificació d’aquests vins els separen en tres nivells, Premier Cru Supérieur, Premiers Crus i Deuxièmes Crus. Château d’Yquem és l’únic celler de Sauternes classificat com Premier Cru Supérieur. Hi ha 11 Premiers Crus i 15 Deuxièmes Crus. La regió de Barsac té 10 cellers catalogats, seguit per Bommes i Sauternes amb 6 cadascuna, Fargues amb 3 i Preignac amb 2. Entre els cellers destacats de la zona cal assenyalar el Château d’Yquem, el Guiraud, el Filhot, el Rayne-Vigneau, el Climens, el Coutet, el Suduiraut, el Rieussec i La Tour Blanche.

Chateau d’Yquem 2009

Un dels principals problemes en la producció d’aquests vins, és el desenvolupament irregular dins d’un mateix raïm de la Botrytis cinerea. Podem trobar que hi ha grans totalment atacats pel fong, altres que estan començant, i alguns encara sans. Per això moltes vegades es realitzen vàries veremes o passades d’una mateixa parcel·la per recollir els grans de raïm en estat òptim. En algunes de les més famoses anyades de Sauternes expliquen com van ser necessàries deu passades per completar la verema. Un cop veremat el raïm, es realitza un premsat suau i després un complex desfangat. La fermentació es realitza en recipients de fusta de petita capacitat per millorar l’aireació. La criança o envelliment es farà en bótes de roure i pot durar anys.

Chateau Suduiraut 2006

Tokaji (Hongria)

És el vi de podridura noble més antic del món, ja s’elaborava a Hongria (regió de  Tokaj-Hegyalja) 200 anys abans que els Sauternes. Actualment les varietats de raïm permeses són la Furmint, Hárslevelü, Muscat Lunel i Zeta (totes elles blanques). Hi ha molts tipus de vins d’acord amb la diferent proporció de raïm botrititzat utilitzat. Podem trobar el vi Szamorodni, sec i elaborat amb raïm parcialment afectat pel fong. El Forditas que conté una concentració de sucres més elevada que el anterior. Però el més famós de tots és el Tokaji Aszú (vi dolç). Aquest s’elabora afegint a un vi de l’any, certa quantitat de raïm amb podridura noble. Tot això es barrejarà en una bóta (Gönci) de 136 litres. Segons la quantitat de raïm pansificat i botrititzat afegit, tindrem Tokaji Aszú de 3 a 6 “puttonyos” (un puttonyo equival a una cistella de 25 quilograms de capacitat). Conforme augmenti el nombre de puttonyos també ho farà la qualitat i el nivell de sucre del vi.

Tokaji Aszú de 3 puttonyos, produït amb vi de l’any més 75 quilograms de raïm afectat per la Botrytis cinerea, tot dins una bóta de 136 litres. Criança oxidativa en bóta durant un període de 5 anys.

Hetszolo Tokaji 3 Puttonyos 2003

 

Tokaji Aszú de 4 puttonyos, produït amb vi de l’any més 100 quilograms de raïm afectat per la Botrytis cinerea, tot dins una bóta de 136 litres. Criança oxidativa en bóta durant un període de 6 anys.

Disznoko 4 Puttonyos Aszú 2006

Tokaji Aszú de 5 puttonyos, produït amb vi de l’any més 125 quilograms de raïm afectat per la Botrytis cinerea, tot dins una bóta de 136 litres. Criança oxidativa en bóta durant un període de 7 anys.

Hetszolo Tokaji 5 Puttonyos 2001

Tokaji Aszú de 6 puttonyos, produït amb vi de l’any més 150 quilograms de raïm afectat per la Botrytis cinerea, tot dins una bóta de 136 litres. Criança oxidativa en bóta durant un període de 8 anys.

Oremus 6 Puttonyos 2001

Per últim hi ha el Tokaji Eszencia que s’elabora exclusivament de mosts de raïm botrititzat. Aquest vi es pot mantenir en perfectes condicions durant períodes de més de 100 anys.

Chateau Pajzos Esszencia 1993

Durant els últims anys han aparegut altres vins dolços a la regió de Tokaji. Normalment es llancen un any o 18 mesos després de la verema i contenen una proporció de raïm afectat per la podridura noble similar als vins Aszú, s’anomenen Late Harvest (verema tardana).

Oremus Late Harvest 2005

 

Vins de Botrytis cinerea a la resta del món

Altres regions de França com la de Monbazillac i a Alemanya amb els Beerenauslese i Trockenbeerenauslese, elaboren vins usant raïms amb podridura noble. Menys coneguts són l’italià Amarone, el romanès Grasa de Cotnari i l’austríac Ausbruch. A Espanya i a Portugal, tot i ser rareses, hi han cellers elaboradors de vi botrititzat.

L’Ancienne Cure Monbazillac 2010

Dr. Burklin-Molf Riesling 1994 Beerenauslese

Esencia de Monjardin 2007

Deixem a la vostra disposició la nostra botiga de vi online.

Grauonline.com

Vinificacions especials (vins dolços, licorosos i generosos)

Els vins fortificats o vins amb alcohol afegit, van néixer en el segle XVI. Era pràctica habitual agregar brandi al vi quan aquest estava fermentant. D’aquesta manera aconseguien estabilitzar el producte, i així resistia els canvis de temperatura i humitat dels llargs trajectes marítims de l’època. Tot i l’evolució i la diversificació actual, aquests vins els podríem definir com els vins dolços mediterranis. Són vins de clima càlid on el sol marca el seu caràcter. Elaborats amb raïms sobremadurats, freqüentment fortificats i amb envelliments oxidatius. Per la seva tradició i notorietat destaquem el Porto i Madeira portuguesos, el Jerez espanyol o el Marsala italià. Per altre banda hi haurien els vins dolços centre europeus o produïts fora de l’influència mediterrània, on el sol no té la intensitat necessària per pansificar el raïm. Aquests aconseguiran la seva riquesa en sucres i alcohol pansificant el gra per assecament en locals tancats o deshidratant parcialment el raïm gràcies a la podridura noble. El Sauternes francès o el Tokaji hongarès serien exemples remarcables. D’aquesta manera hauríem fet una senzilla però també reflexiva agrupació dels vins licorosos, dolços i generosos sense tenir en compte les definicions legals actuals. Fer una catalogació més estricte d’aquests tipus de vins és una tasca complexa i alhora fàcilment rebatible. Això es degut a la gran quantitat de paràmetres que hi han alhora d’interpretar les normatives actuals. De tota manera intentarem confeccionar una classificació actualitzada i concreta, de la manera més clara i simple possible. De caràcter divulgatiu i excloent els tecnicismes en la mesura del possible. Començarem dividint aquests vins en dos grans apartats: els vins de licor i els vins dolços que no són de licor.

De Puta Madre Blanc

A- Vins de licor i Vins dolços que no són de licor

A.1-Vins de Licor

De forma genèrica es podrien definir com uns vins de grau alcohòlic entre un 15% i 22%, elaborats a partir de vi, vi parcialment fermentat, most o les seves barreges amb l’addició d’alcohol vínic autoritzat. Per garantitzar l’origen i qualitat dels vins dintre de la Unió Europea, hi ha la designació de Vins de Licor de Qualitat Produïts en una Regió Determinada (VLCPRD). Dividirem els vins de licor en els següents grups:

1-Vins Dolços Naturals: Provenen de mostos rics en sucres (normalment provocat per la sobremaduració del raïm), que patiran una fermentació parcial aturada per l’addició d’alcohol vínic. Les Garnatxes del Empordà i els Moscatells dolços tradicionals formaran una part important d’aquests vins a la nostre regió.

Moscatell Espelt

Garnatxa Jove Espelt

A França la menció tradicional Vin Doux Naturel, tindrà més o menys la mateixa normativa. Dintre dels més coneguts ens fixarem amb els vins de Banyuls i els de Rivesaltes.

Rectorie Leon Parce (Banyuls)

Muscat de Rivesaltes Dom Brial

2-Vins Generosos: Es defineixen com a vins secs, realitzaran la fermentació completa del most i al final del procés es produirà l’aparició del vel dels llevats anomenats “flor”. Durant la seva elaboració sempre hi haurà una etapa de fortificació (addició d’alcohol). Els generosos més reconeguts són els de Montilla-Moriles, Condado de Huelva (Condado Pálido, Condado Viejo), Rueda (Pálido Rueda, Dorado Rueda), els vins “Jaunes” del Jura (França) i lògicament els vins de Jerez (explicats en el post de Vins de Jerez). Puntualitzarem que el tipus Oloroso de Jerez es considera un generós, tot i no està elaborat sota el vel dels llevats “flor”.

Eléctrico en Rama (Montilla-Moriles)

3-Vins Generosos de Licor: Vins obtinguts mitjançant combinacions a partir de vins generosos amb vins dolços naturals o, en determinats casos, amb most concentrat. Pale Cream, Medium i Cream serien la referència de Jerez d’aquestes barreges tan singulars.

4-Misteles: Producte de gran tradició al nostre país obtingut exclusivament per l’addició d’alcohol vínic autoritzat a un most natural que no ha fermentat.

Mistela Rotllant i Torra

Molt popular també és el Pineau a les terres franceses. Aquesta beguda és semblant a la mistela, el most es barrejarà amb conyac i normalment s’acabarà envellint en bótes de roure. La zona d’elaboració s’ubica a Charentes (França) i la producció està regulada per la seva pròpia AOC (Appellation d’origine contrôlée).

Jules Gautret Pineau Blanc

5-Altres Vins de Licor

5.1- La menció específica de Vinho Generoso, tot i que molts els podríem englobar dintre els vins dolços naturals, quedarà reservada pels Portos (explicats en el post de Vins de Porto) i els Madeiras, ja que així els anomenen a Portugal.

Els vins de Madeira poden ser secs o dolços i sempre s’addiciona alcohol vínic (fortificació) durant la seva producció. La graduació alcohòlica estarà compresa entre el 17 % i el 22%. El tret característic d’aquests vins és l’envelliment per estufagem. Criança molt oxidativa que en la actualitat té dues modalitats. L’artificial que es fa en dipòsits d’inox escalfats per aigua, els quals arriben a aquest sistema a una temperatura d’entre 50º i 55ºC durant tres mesos mínim. I la tradicional on utilitzen els Canteiros (tonells) de 418 litres col·locats en llocs propers al mar, sense refrigeració ni calefacció. D’aquesta manera el vi pateix els avatars de la climatologia i la humitat marina. Segons la qualitat i el temps d’envelliment hi haurà el Madeira Finest, Rainwater, Reserva, Reserva Velha, Reserva 20 anys, Reserva 30 anys, Reserva 40 anys, i el Solera.

Madeira H&H 10 Anys

5.2- Per la seva importància i complexitat en l’elaboració destaquem els vins de Málaga i els de Marsala.

Els vins de Málaga normalment tindran un marcat caràcter dolç i s’utilitzaran les varietats blanques, moscatell i pedro ximénez per elaborar-lo. Depenent del moment de l’addició d’alcohol hi haurà el vino maestro (addició d’alcohol abans de començar la fermentació), el vino dulce natural i el vino tierno (addició d’alcohol per aturar la fermentació). També existeixen els vinos naturalmente dulces on no hi ha cap fortificació amb alcohol. A tots aquests tipus sempre se li podrà afegir l’arrope (most cuit) per donar-li color i més dolçor als productes. Segons el temps d’envelliment es dividiran per Pálido (6 mesos), Noble (2-3 anys), Añejo (3-5 anys) i Trasañejo (superior a 5 anys).

Pedro Ximénez Don Juan 30 Anys (Trasañejo)

El Marsala és un vi de licor produït a la regió que envolta la ciutat italiana de Marsala (Sicília). De forma general aquests vins estan elaborats a partir d’un vi base blanc que se li afegeix most cuit i alcohol vínic. Segons el grau de dolçor  es classificaran en sec, semisec o dolç. Els diferents graus de color i envelliment els dividirà en Or, Ambra, Rubino, Fine, Superiore, Riserva, Soleras i Soleres Stravecchio. Al mètode d’envelliment que utilitzen l’anomenen In Perpetuum i és molt similar al de les soleres de Jerez.

Marsala Marco Bartoli Riserva

A.2-Vins dolços que no són de licor

Vins on el contingut alcohòlic i la dolçor provenen exclusivament del raïm. Per arribar a les altes concentracions de sucres necessàries per la seva elaboració, el raïm patirà una sobremaduració i la conseqüent pèrdua d’aigua del gra. Segons com es produeixi el procés de deshidratació els podrem classificar en:

1-Vins de Podridura Noble (En parlarem en el pròxim post.)

2-Vins de Verema tardana: L’alcohol i la dolçor del vi prové de la sobremaduració o inclús de la pansificació del raïm a la vinya, sense intervenció de la Botrytis cinerea. De forma genèrica es poden designar com Vins Naturalment dolços.

Jorge Ordoñez Selección Especial nº1

Moltes vegades un cop a finalitzat el període de sobremaduració a la planta li segueix una etapa d’assecament un cop veremat el raïm. La regió on s’elabora marcarà el lloc on s’asseca i deshidrata el gra. A la zona del sud d’Espanya es realitza el Asoleo on els raïms són estesos al sol per a la seva deshidratació durant uns dies. A França a la famosa regió del Jura s’elaboren els vins de palla o Vins de Paille, on durant 3-4 mesos deixaran assecar el raïm en llits de palla, resguardats del fred en recintes tancats.

Tissot Arbois Vin de Paille

3-Vins de Gel: La particularitat d’aquest vi recau en la concentració de sucres del raïm per sobremaduració i congelació parcial del gra. Els vins de gel naturals són típics de països de clima fred i s’elaboren sota unes condicions climatològiques molt determinades. Es podran elaborar els anys en què els dies de tardor siguin prou freds, i si els grans de raïm estan prou madurs en el moment de gelar-se. Perquè es produeixi aquesta congelació, cal que la temperatura es mantingui almenys al voltant de -7 o -8 ºC (sense baixar dels -13 ºC) durant diversos dies. Degut a que dins del gra de raïm es gela primer la part on hi ha més aigua, obtindrem de la part no congelada un most amb una alta concentració en sucres. Per separar les dues parts aplicarem un premsat suau del raïm per no trencar els cristalls de gel formats en el gra. A partir d’aquí el most ric en sucres i també en acidesa es podrà vinificar. Els Eiswein són els vins de gel naturals elaborats a Alemanya i Àustria. Altres regions amb tradició són l’Alsàcia (França) i el Canadà. Actualment amb tècniques com la crioextracció es poden fabricar vins de gel més artificials que imiten als elaborats sota condicions climatològiques naturals.

Weinrieder Riesling Eiswein

B- Vins de Missa i Vins Rancis

Fora de la classificació anterior comentarem també els Vins de Missa i els Vins Rancis, vins d’elaboracions singulars i històrica rellevància.

1-Vins de Missa: Elaborats seguint l’estricte normativa recollida pel Pare Jesuita Eduardo Vitoria en l’obra El Pan y el Vino Eucarísticos. Aquests vins podran ser secs, però normalment seran dolços. En la seva elaboració estarà permesa l’addició d’alcohol tot i que no serà obligada.  L’etapa d’envelliment o normes com la prohibició de l’addició de most o d’aigua (excepte les gotes en el moment de la Consagració) al vi, acabarien de definir les particularitats dels Vins de Missa.

Vi de Missa Muller

2-Vins Rancis: Secs o dolços (normalment secs), fortificats o sense fortificar (normalment amb addició d’alcohol), els vins rancis estaran marcats pel seu envelliment o criança. Es realitzarà en un ambient fortament oxidatiu dintre de bótes de fusta situades al aire lliure, o per sol i serena en recipients de vidre com garrafes o damajuanes també situades al exterior. L’envelliment per sol i serena es fa de tal manera que es permeti l’entrada del aire al recipient de vidre activant l’oxidació del vi. Per afavorir aquest procés s’incorpora al tap del recipient un dispositiu que accelera el procés quan es produeixen canvis de temperatura. La duració de l’etapa de criança i el sistema utilitzat (bótes de fusta o recipients de vidre) determinarà el nivell d’enranciment.

Ranci Celler de Batea

També es considera Vi Ranci el “Fondillón” d’Alacant, envellit pel sistema de soleres però considerat com a tal per la profunda oxidació a la que és sotmesa el vi.

Casta Diva Fondillón

Recorda que trobaràs tots aquests productes a la nostra botiga de vi online.

Grauonline.com

Vins ecològics, biològics, orgànics i biodinàmics

L’agricultura ecològica, o els seus sinònims orgànica o biològica, es basa en un sistema de producció agrària i ramadera que proporciona aliments de la màxima qualitat a través de les tècniques més respectuoses amb el medi ambient.

Mas Igneus FA206

 

El 2012 la Unió Europea va acordar una nova normativa comuna per regular el vi ecològic de manera concreta i rigorosa. Aquesta està descrita dintre del Reglament d’Execució (UE) Nº203/2012 de la Comissió del 8 de març del 2012. Les noves normes tenen l’avantatge d’oferir una major transparència i facilitar el reconeixement dels productes per part dels consumidors. Actualment els productors poden utilitzar l’expressió “vi ecològic” en les etiquetes i hauran de mostrar el logotip de la UE (vàlid pels països de la Unió Europea).

De manera opcional també es podrà exhibir a l’etiqueta els segells oficials dels consells reguladors d’agricultura ecològica de les comunitats autònomes. Aquests només seran vàlids dintre de la regió en qüestió.

Petit Caus Blanc

Degut a la complexa legislació redactada per la Unió Europea, farem un resum de les normes més importants tant en l’agricultura com en la vinificació dels vins ecològics.

- En la fertilització dels camps s’utilitzaran adobs orgànics naturals, si poden ser brises o sarments triturats. També s’admetran els fems animals i el compost. Quedaran totalment prohibits els adobs minerals, especialment els nitrogenats. Per a la bona conservació de la flora microbiana del sòl quedarà totalment prohibida la crema de les restes del cultiu.

Ecco Marqués de Vitoria

- En les tècniques de cultiu orgàniques, els pesticides i herbicides estaran prohibits. Només s’aplicaran productes permesos per a la prevenció de malalties.

Gramona Mustillant Vi Blanc D’Agulla

- En la vinificació s’autoritzarà l’ús de llevats autòctons o seleccionats sense modificacions genètiques, estabilització mitjançant el fred, la clarificació amb proteïnes naturals o bentonites i la filtració amb filtres de terres. No estarà autoritzada l’addició d’àcid sòrbic.

Codorniu Ecològica Brut

- El nivell de sulfits en el vi ecològic haurà de ser més baix que en el seu equivalent convencional o no ecològic. Pel vi negre un màxim de 100 mg/L de sulfurós (150 mg/L vi no ecològic), pel vi blanc o rosat un màxim de 150 mg /L de sulfurós (200 mg /L vi no ecològic).

Gran Caus Rosat

Vins Biodinàmics

El més bàsic concepte de l’agricultura biodinàmica, és considerar el territori de cultiu com un organisme viu i autosuficient, per això s’intentarà disminuir el màxim la dependència de l’exterior. Òbviament quedarà prohibit l’ús de qualsevol tipus de pesticides, herbicides que no siguin naturals. Podríem pensar per tant, que aquest concepte d’agricultura ja el coneixem sota el nom de agricultura ecològica. Per això analitzarem les principals característiques dels processos biodinàmics i així poder diferenciar-los dels ecològics.

La Llopetera Negre

 

Una de les pràctiques més importants de l’agricultura biodinàmica és El Calendari Biodinàmic de Sembra i Plantació, que determinarà el moment òptim de plantació, poda, verema, entre d’altres operacions enològiques. Aquest tipus de calendaris es basen en una perspectiva astrològica i parteixen de l’anàlisi del recorregut de la lluna a través de les dotze constel·lacions del zodíac. Dels molts calendaris existents, l’elaborat cada any per Maria i Matthias Thun és el més notori. Autors amb una llarga trajectòria d’investigació sobre les influències de la lluna, els planetes i les constel·lacions sobre el creixement de les plantes.

L’altra operació rellevant dintre la filosofia biodinàmica són els preparats biodinàmics. Aquests tindran l’objectiu de preparar la terra pel seu cultiu. Per exemple enterrar banyes de vaca farcides amb abonament animal amb la finalitat d’aconseguir bacteris naturals a la terra. 

També s’usen altres tipus de preparats a base de plantes homeopàtiques i medicinals com la camamilla o la ortiga. Aquests processos tenen la seva continuïtat també en celler, on l’elaboració del vi es porta a terme amb processos naturals.

Marquès de Gelida Claror

Recorda que pots trobar tots aquests productes a la nostra botiga de vi online.

Grauonline.com

El Cava

El cava és un vi escumós elaborat pel mètode tradicional, principalment a la comarca del Penedès (Catalunya) i especialment a la localitat de Sant Sadurní d’Anoia. També s’elabora cava amb denominació d’origen en altres punts d’Espanya a més de Catalunya, com a Requena (València), Haro i Grávalos (La Rioja), Mendavia (Navarra), Extremadura (comarques de La Plata i Los Barros), Aragó i Aranda de Duero (Burgos).

Les varietats permeses per elaborar aquest escumós són:

Raïm blanc: macabeu, xarel·lo, parellada, chardonnay i malvasia (també coneguda com subirat parent).

Raïm negre: garnatxa negra, monastrell, pinot noir i trepat. 

Gramona Imperial Brut

El mètode tradicional d’elaboració del cava és el mateix que s’utilitza per al champagne francès on l’anomenen mètode champenoise. Les etapes de la seva producció es podrien dividir en:

Verema: Recollida del raïm en el punt de maduració desitjat per aquest tipus de vi.

Vinificació: Quan el raïm arriba al celler s’inicia el procés d’elaboració del vi base, extraient-ne el most mitjançant un premsat suau. Seguidament es desfanga (procés on s’eliminen les partícules sòlides en suspensió del most) i fermenta el most. Un cop acabada la vinificació, els tècnics determinen la proporció de cada tipus i varietat que conformarà el cupatge (barreja de vins base) que donarà origen als diversos caves.

Tiratge: Fase on s’emplena l’ampolla amb el vi base afegint-hi una barreja de sucre i llevat. Es produirà així la segona fermentació en ampolla o també anomenada presa d’escuma, tret característic del mètode tradicional. L’augment d’un 2% en volum d’alcohol i el carbònic resultant seran els productes d’aquesta etapa.

Rima: Les ampolles es col·locaran en posició horitzontal en les caves. En un ambient fosc, humit i a una temperatura de 15ºC. A partir d’aquí s’inicia el període d’envelliment. Al cap d’uns 2 mesos d’haver fet el tiratge els llevats moriran (s’acaba la 2ª fermentació) i començarà un procés molt important, l’autòlisi. En aquesta fase, els llevats morts és descompondran, en aminoàcids i pèptids, que donaran, aromes i cos al vi.

Remoguda: Finalitzada la criança serà necessari eliminar els sediments produïts per la segona fermentació. Per això es col·locaran les ampolles inclinades de cap per vall als anomenats pupitres. Diàriament se’ls donarà un vuitè de volta augmentant-ne a la vegada la seva inclinació. Així agruparem els sòlids a la part superior del coll de l’ampolla.

Degollament: Fase on destaparem l’ampolla deixant sortir una mica d’escuma que, de passada, arrossegarà els sediments. Actualment també es pot fer congelant el coll de l’ampolla.

Tapada: Es restableix el volum inicial podent-hi afegir licor d’expedició (barreja de vi i sucre) en funció del tipus de cava que es vulgui obtenir.

Etiquetatge: Col·locació de la càpsula, etiquetes i distintiu de control.

Bertha Lounge Rosse Brut

Classificacions dels caves

-Segons el seu temps de criança o envelliment en ampolla:

Cava: Envelliment de 9 mesos fins a 15 mesos.

Mestres 1312 Brut

 

Cava Reserva: Criança de 15 mesos fins a 30 mesos.

Roger Goulart Brut Millesime

Cava Gran Reserva: Estada mínima en ampolla de 30 mesos.

Bertha Gran Reserva Brut Nature

-D’acord amb el contingut en sucres:

Brut Nature: de 0 a 3 grams per litre (sense addició de sucres).

Extra Brut: fins a 6 grams de sucre per litre.

Extra Brut Mont-Ferrant Agustí-Vilaret

Brut: fins a 12 grams per litre.

Extra Sec: entre 12 i 17 grams de sucre per litre.

Sec: entre 17 i 32 grams per litre.

Codorniu Cuveé Extra Reserva Sec

Semi Sec: entre 32 i 50 grams per litre.

Dolç: més de 50 grams de sucre per litre.

Dolç Gramona Gran Cuveé de Postres

La temperatura de servei del cava estarà entre els 5º i els 8ºC. Els joves i lleugers són els que cal servir més freds. El escumós s’ha de refredar durant unes hores al frigorífic o bé durant uns 30 minuts en un recipient amb aigua i gel. La copa adequada serà de forma aflautada o tulipa, evitarem la copa ampla ja que fa que l’aroma es desprengui amb massa rapidesa. Al ser un vi delicat cal obrir-lo amb suavitat, evitant una pèrdua de vi i escuma. Per a servir-lo, hem de mantenir l’ampolla lleugerament inclinada deixant relliscar lentament el líquid per la paret de la copa, que mai omplirem més de 2/3 de la seva capacitat. Un Cava Brut o un Brut Nature, és ideal per a acompanyar qualsevol aperitiu, siguin uns canapès, mol·luscs, pernil o formatges. Pel marisc, el peix, els arrossos i, en general els entrants, triarem un Cava Brut Reserva o Brut Nature Reserva, amb un punt d’acidesa estimulant, fresc i amb certa complexitat aromàtica. Les carns, els rostits i, els guisats condimentats, reclamen un Cava Brut Gran Reserva, amb més cos i profunditat. Pels postres triarem un Cava Semisec o Dolç per unir suavitat i frescor, tot i que per tradició o contrast gustatiu també podem prendre un Cava Brut o un Brut Reserva.

Gran Codorniu Pinot Noir Rose

Pots trobar molts més caves a la teva botiga de vi online.

Grauonline.com

Vins Italians: Principals zones vinícoles

Piamonte

Situat al nord-oest d’Itàlia, la superfície total de vinya conreada representa una sisena part de la total del país. Les principals varietats negres són la nebbiolo, la barbera i la Dolcetto. La moscato serà la més utilitzada de les blanques. Les zones més famoses són:

Barolo (DOCG): Produeixen vins negres secs amb molt de cos.

Toso Marne Forti Barolo 2006

Barbaresco (DOCG): Zona d’elegants vins negres.

La Cacciatora Barbaresco

Asti (DOCG): S’elabora un dels escumosos més importants del món el Moscato d’Asti.

Moscato d’Asti Stefano Ceretto

Gavi (DOCG): Productora de vi blanc tranquil, a partir de la varietat de raïm cortese.

Gavi Fontanafredda 2011

 

Lombardia

S’estén pel nord del país, dels molts vins elaborats a la zona destaquen els escumosos. Una de les regions importants és la Dell’Oltrepo Pavese DOC.

Sangue di Giuda Giorgi 2010, curiós nom (sang de Judes) per aquest escumós negre. El nom prové d’una llegenda del poble de Oltrepò, on el traïdor penedit pel seu pecat, va ajudar als viticultors de la zona obrant un miracle.

 

Veneto

Ocupa la zona nord-est de la península, elabora una gran varietat de vins. Destaquen les regions:

Bardolino (DOC): Produeixen vins negres joves de color robí i marcada acidesa.

Bardolino Pirovano

Prosecco (DOC): Utilitzen el raïm blanc prosecco i produeixen vins escumosos secs i frescos.

Voveti Prosecco

Veneto (IGT), vi blanc de la terra.

Canti Vi Pinot Griggio

 

Emilia-Romagna

Bolonya capital de la regió administrativa es troba just al centre d’aquesta província (nord-est d’Itàlia, al sud del Veneto), Emilia es troba a l’oest i Romagna l’est de la capital.

A la zona d’Emilia fan el famós Lambrusco, vi d’agulla italià. El Lambrusco és en primer lloc una varietat de raïm amb més de 40 clons diferents. Aquests es faran servir en les 4 zones on s’elabora el producte.

Lambrusco Gualtieri Negre, Lambrusco Reggiano (DOC).

 

Friul -Venècia Julia

Es troba a l’extrem nord-est del país, són típics els vins blancs secs i aromàtics de la regió.

Muller Thurgau dell Venezie

Toscana

Es localitza a la zona nord-oest central d’Itàlia, la seva capital és Florència. L’ampolla tradicional recoberta per una base de palla és un símbol mundial.

Chianti Piccini (Fiasco)

La Toscana és la regió referència del país en innovació i modernització dins del sector vitivinícola. La subzona més destacada és el Chianti (DOCG), per elaborar el cèlebre vi utilitzarà primordialment la varietat negra sangiovese.

San Lorenzo Chianti 2011

Marche

Regió situada a l’oest central de la península. La principal varietat de raïm blanc és la Verdicchio, dóna uns vins lleugers i cítrics.

Podium Verdecchio Blanc, Verdicchio dei Castelli di Jesi (DOC).

Lazio

Localitzada a la part central sud-oest d’Itàlia, engloba la part de Roma. La majoria de vins són blancs.

Cantina Cerquetta Frascati, vi blanc sec de Frascati(DOC).

Tellus 2009, Lazio (IGT) vi negre 100% syrah.

 

Campania

Ocupa el sud-oest del país. Destaca la zona Lacrima Christi del Vesuvi (DOC), on es fan tot tipus de vins.

Lacryma Christi dei Feudi 2010, vi negre sec i estructurat.

Les illes de Sicília i Sardenya (Sardegna)

Han aconseguit preservar bona part de les varietats de raïm i tradició vitivinícola de les respectives regions

Lasios Negre (Sicilia), elaborat amb la famosa varietat negra nero d’avola.

 

Pots trobar molts més vins italians a la teva botiga de vi online.

Grauonline.com

Els Vinagres i les seves possibilitats

El vinagre és un dels condiments i conservants més antics que es coneixen. Aporta aroma i sabor als aliments i millora les seves característiques de conservació. Sol tenir entre un 5-6% d’àcid acètic i presenta una aroma característic depenent de l’element de partida. Tradicionalment el vinagre provenia dels tonells de la producció del vi que s’oxidava, o es posava dolent. Això passava espontàniament bé en una bóta o a l’ampolla de vi. L’expressió enològica vi picat, vol dir que s’està començant a formar vinagre o àcid acètic en el vi.

Vinagre Flavivs Reserva 50cl, envellit varis anys en bótes de roure que estan dintre d’unes barraques de pedra situades a peu de vinya.

Elaboració

El fenomen concret de la producció del vinagre no va ser explicat fins l’any 1864 per Louis Pasteur. Es basa en les fermentacions alcohòlica (llevats) i acètica (bacteriana) consecutives, en un mitjà adequat (most de raïm, suc de poma, mel, …).

La fermentació acètica es realitza gràcies a l’activitat dels bacteris Mycoderma Aceti que realitzen la reacció química de la fermentació de l’alcohol etílic (vi o beguda prèviament fermentada) a àcid acètic (vinagre). Perquè passi aquesta transformació han d’existir les condicions apropiades d’acidesa, concentració d’alcohol i nutrients (proteïnes en el medi). Existeixen diferents mètodes per elaborar aquest producte: El mètode Orleans, el mètode Luxemburguès, el mètode Schützenbach i dintre dels mètodes moderns destaquen el de cultiu superficial i cultiu submergit.

El procés final en l’elaboració del vinagre és la maduració. Preferiblement en bótes de fusta pot arribar des dels pocs mesos fins a diversos anys. Després del procés de maduració hi haurà elaboradors que filtraran el producte. Posteriorment es clarificarà i es pasteuritzarà per finalment ser embotellat i comercialitzat.

Vinagre Forum Chardonnay 50cl, elaborat amb raïm chardonnay i criat uns mesos en bótes de roure francès. Producte no filtrat, pot produir sediments.

Tipus de Vinagre

Vinagre de vi o raïm

El més corrent de tots els vinagres, així com el de major consum i producció mundial. Elaborat majoritàriament a partir de les fermentacions alcohòlica i acètica del most de raïm. Molts vinagres de vi comercials no passen per la fase de maduració.

-Vinagre de vi negre

Vinagre Milena Rotllant i Torra 37,5cl, resultat final d’una de barreja de raïm cabernet sauvignon i garnatxa negra. Envelliment de 4 anys en bótes de fusta (2 anys en bótes de faig i 2 anys en bótes de roure).

-Vinagre de vi blanc

Vinagre Espelt de Moscatell 375ml, molt elegant i aromàtic, predominen notes a cítrics, pell de taronja i raïm.

-Vinagre de cava

Vinagre de cava blanc Gardeny 0,50L, fermentació acètica d’un cava brut nature, criança entre 6 i 8 mesos en bótes de roure americà.

-Vinagre de Vermut

Vinagre Gardeny Vino Vermut 0,50L, produït amb vi aromatitzat amb les herbes amargues característiques del vermut.

-Vinagre de Jerez

Productes sota la denominació d’origen Vinagre de Jerez. Aquests només poden elaborar-se amb vins de Jerez, ja siguin fortificats amb criança o de l’any. Existeixen diferents tipus:

-Jerez, el seu període d’envelliment ha de tenir entre sis mesos i dos anys de criança pel tradicional sistema de “criaderas y soleras”.

Vinagre Solera 1/24 Lustau 0,37L

-Jerez Gran Reserva, el seu període d’envelliment és superior a 10 anys de criança pel tradicional sistema de “criaderas y soleras”.

 -Jerez Reserva, el seu període d’envelliment ha de tenir entre 2 i 10 anys de criança pel tradicional sistema de “criaderas y soleras”.

Vinagre Fernando de Castilla Reserva 0,37L

-Jerez al Moscatel, vinagre dolç elaborat amb la varietat de raïm moscatell.

-Jerez al Pedro Ximénez, vinagre dolç elaborat amb la varietat de raïm pedro ximénez.

Vinagre Osborne Pedro Ximénez 0,37L

-Vinagre del Condado de Huelva

Productes que es troben sota la denominació d’origen Condado de Huelva. Existeix el vinagre sense envelliment de vi qualificat de la denominació, i el “Vinagre Viejo Condado de Huelva”, criat i envellit per “criaderas y soleras”. Segons el temps d’envelliment destaquem:

-Solera, madurat un període superior a 6 mesos a 1 any.

-Reserva,  criat un temps superior a 1 any.

-Añada, envellit durant un temps de més de 3 anys.

Vinagre Oliveros Añada Spray 0,10L, des de l’any 1940 crien aquesta joia amb el sistema tradicional de “criaderas y soleras” en bótes de roure americà.

-Vinagre Balsàmic

Es distingeixen tres tipologies de Vinagre o Aceto Balsàmic:

-Aceto Balsamico Tradizionale di Modena (D.O.P.), es troba sota la denominació d’origen protegida en la regió Emilia Romagna (Itàlia) o en la ciutat de Mòdena (Itàlia). Elaboració complexa i molt acurada. S’obté de most de raïm cuit, que després ha fermentat naturalment (fermentació alcohòlica), al mateix temps que s’ha avinagrat (fermentació acètica). En el procés no s’utilitzen estabilitzants ni caramel. L’envelliment d’aquest vinagre ha de ser d’almenys 12 anys i pot arribar fins als 100 anys.

Aceto Balsamico Traditionale Pedroni 10cl, amb el qualificatiu d’Affinato que acredita un envelliment mínim de 12 anys en bótes de diferents fustes.

-Aceto Balsamico di Modena (IGP), El Reconeixement de la Indicació Geogràfica Protegida d’aquest producte es va aconseguir el juliol del 2009.  S’elabora a partir de most cuit, most concentrat i vinagre de vi. El procés és molt més ràpid que el de l’Aceto Balsamico Tradizionale, s’utilitzen mosts que vénen de raïm que pertanyen a la regió Emilia Romagna (Itàlia).

-Vinagre Balsàmic, productes d’estil comercial i producció industrial, imiten les joies tradicionals. Estan fets de vinagre de vi amb l’addició de most, colorant, caramel i de vegades espessidors com farina de blat de moro per simular artificialment la dolçor i el gruix de l’Aceto Balsamico Tradizionale. No hi ha implicat envelliment.

Vinagre Modena Bellentani 1L

Vinagre Passum Balsámico 25cl

 

Vinagre d’altres fruites

Vinagre elaborat majoritàriament a partir de les fermentacions alcohòlica i acètica del sucs de fruites amb un alt contingut en sucres. Un exemple d’aquest tipus de producte seria el vinagre de poma, molt utilitzat a les cuines del nord d’Europa.

Vinagre Gardeny Dulce Manzana Spray 0,25L

Vinagre de mel

Vinagre elaborat majoritàriament a partir de les fermentacions alcohòlica i acètica de la mel.

Vinagre de Mel Viadiu 0,25L, utilitzant la mel de més qualitat i amb un envelliment de 2 anys en bótes de roure.

 

Vinagres aromatitzats

Vinagres majoritàriament de vi aromatitzats amb substàncies fragants per aportar al producte final elegància i complexitat organolèptica.

Vinagre Gelas al Armagnac 0,25L, vinagre de vi aromatitzat amb armagnac de 20 anys  que li aporta una elegància i complexitat singular.

 

Cremes o salses de vinagre

Vinagres de textura densa i cremosa que normalment s’elaboren amb most de raïm concentrat barrejat amb vinagre balsàmic, vinagre de Jerez o vinagre de vi genèric. Poden estar aromatitzats, ja que habitualment s’utilitzen per elaborar salses i decorar elaborats plats.

El Majuelo Salsa Balsàmica 0,35L, producte resultant de la reducció conjunta de vinagre de Jerez i most de raïm.

El Majuelo Arrope Caramelo 0,16L,  selecció dels millors mostos de raïm, i elaboració lenta amb una reducció densa i aromàtica.

Densa di Balsamico Tartufo Bianco 0,25L, barreja de most de raïm concentrat, Aceto Balsamico di Modena (I.G.P.) i aromatitzat amb tòfona blanca.

Molts més vinagres us esperen a la nostra botiga de vins online. No deixeu perdre l’ocasió i sorpreneu les vostres típiques amanides amb aquests singulars ingredients.

Grauonline.com