Destaquem per prestigi i tradició les següents zones de vins botrititzats:

Sauternes (França)

La regió vinícola de Sauternes comprèn 5 divisions, Barsac, Sauternes, Bommes, Fargues i Preignac. Els 5 municipis poden usar l’etiqueta Sauternes, però a la regió de Barsac se li permet també etiquetar els seus vins amb la denominació Barsac.

Chateau Laribotte 2007

Les varietats de raïm utilitzades són Semillon, Sauvignon Blanc i Muscadelle (totes elles blanques).

Chateau Doisy-Vedrines Barsac 2008

La classificació d’aquests vins els separen en tres nivells, Premier Cru Supérieur, Premiers Crus i Deuxièmes Crus. Château d’Yquem és l’únic celler de Sauternes classificat com Premier Cru Supérieur. Hi ha 11 Premiers Crus i 15 Deuxièmes Crus. La regió de Barsac té 10 cellers catalogats, seguit per Bommes i Sauternes amb 6 cadascuna, Fargues amb 3 i Preignac amb 2. Entre els cellers destacats de la zona cal assenyalar el Château d’Yquem, el Guiraud, el Filhot, el Rayne-Vigneau, el Climens, el Coutet, el Suduiraut, el Rieussec i La Tour Blanche.

Chateau d’Yquem 2009

Un dels principals problemes en la producció d’aquests vins, és el desenvolupament irregular dins d’un mateix raïm de la Botrytis cinerea. Podem trobar que hi ha grans totalment atacats pel fong, altres que estan començant, i alguns encara sans. Per això moltes vegades es realitzen vàries veremes o passades d’una mateixa parcel·la per recollir els grans de raïm en estat òptim. En algunes de les més famoses anyades de Sauternes expliquen com van ser necessàries deu passades per completar la verema. Un cop veremat el raïm, es realitza un premsat suau i després un complex desfangat. La fermentació es realitza en recipients de fusta de petita capacitat per millorar l’aireació. La criança o envelliment es farà en bótes de roure i pot durar anys.

Chateau Suduiraut 2006

Tokaji (Hongria)

És el vi de podridura noble més antic del món, ja s’elaborava a Hongria (regió de  Tokaj-Hegyalja) 200 anys abans que els Sauternes. Actualment les varietats de raïm permeses són la Furmint, Hárslevelü, Muscat Lunel i Zeta (totes elles blanques). Hi ha molts tipus de vins d’acord amb la diferent proporció de raïm botrititzat utilitzat. Podem trobar el vi Szamorodni, sec i elaborat amb raïm parcialment afectat pel fong. El Forditas que conté una concentració de sucres més elevada que el anterior. Però el més famós de tots és el Tokaji Aszú (vi dolç). Aquest s’elabora afegint a un vi de l’any, certa quantitat de raïm amb podridura noble. Tot això es barrejarà en una bóta (Gönci) de 136 litres. Segons la quantitat de raïm pansificat i botrititzat afegit, tindrem Tokaji Aszú de 3 a 6 “puttonyos” (un puttonyo equival a una cistella de 25 quilograms de capacitat). Conforme augmenti el nombre de puttonyos també ho farà la qualitat i el nivell de sucre del vi.

Tokaji Aszú de 3 puttonyos, produït amb vi de l’any més 75 quilograms de raïm afectat per la Botrytis cinerea, tot dins una bóta de 136 litres. Criança oxidativa en bóta durant un període de 5 anys.

Hetszolo Tokaji 3 Puttonyos 2003

Tokaji Aszú de 4 puttonyos, produït amb vi de l’any més 100 quilograms de raïm afectat per la Botrytis cinerea, tot dins una bóta de 136 litres. Criança oxidativa en bóta durant un període de 6 anys.

Disznoko 4 Puttonyos Aszú 2006

Tokaji Aszú de 5 puttonyos, produït amb vi de l’any més 125 quilograms de raïm afectat per la Botrytis cinerea, tot dins una bóta de 136 litres. Criança oxidativa en bóta durant un període de 7 anys.

Hetszolo Tokaji 5 Puttonyos 2001

Tokaji Aszú de 6 puttonyos, produït amb vi de l’any més 150 quilograms de raïm afectat per la Botrytis cinerea, tot dins una bóta de 136 litres. Criança oxidativa en bóta durant un període de 8 anys.

Oremus 6 Puttonyos 2001

Per últim hi ha el Tokaji Eszencia que s’elabora exclusivament de mosts de raïm botrititzat. Aquest vi es pot mantenir en perfectes condicions durant períodes de més de 100 anys.

Chateau Pajzos Esszencia 1993

Durant els últims anys han aparegut altres vins dolços a la regió de Tokaji. Normalment es llancen un any o 18 mesos després de la verema i contenen una proporció de raïm afectat per la podridura noble similar als vins Aszú, s’anomenen Late Harvest (verema tardana).

Oremus Late Harvest 2005

Vins de Botrytis cinerea a la resta del món

Altres regions de França com la de Monbazillac i a Alemanya amb els Beerenauslese i Trockenbeerenauslese, elaboren vins usant raïms amb podridura noble. Menys coneguts són l’italià Amarone, el romanès Grasa de Cotnari i l’austríac Ausbruch. A Espanya i a Portugal, tot i ser rareses, hi han cellers elaboradors de vi botrititzat.

L’Ancienne Cure Monbazillac 2010

Dr. Burklin-Molf Riesling 1994 Beerenauslese

Esencia de Monjardin 2007

Deixem a la vostra disposició la nostra botiga de vi online.

Grauonline.com

De Puta Madre Blanc

A- Vins de licor i Vins dolços que no són de licor

A.1-Vins de Licor

De forma genèrica es podrien definir com uns vins de grau alcohòlic entre un 15% i 22%, elaborats a partir de vi, vi parcialment fermentat, most o les seves barreges amb l’addició d’alcohol vínic autoritzat. Per garantitzar l’origen i qualitat dels vins dintre de la Unió Europea, hi ha la designació de Vins de Licor de Qualitat Produïts en una Regió Determinada (VLCPRD). Dividirem els vins de licor en els següents grups:

1-Vins Dolços Naturals: Provenen de mostos rics en sucres (normalment provocat per la sobremaduració del raïm), que patiran una fermentació parcial aturada per l’addició d’alcohol vínic. Les Garnatxes del Empordà i els Moscatells dolços tradicionals formaran una part important d’aquests vins a la nostre regió.

Moscatell Espelt

Garnatxa Jove Espelt

A França la menció tradicional Vin Doux Naturel, tindrà més o menys la mateixa normativa. Dintre dels més coneguts ens fixarem amb els vins de Banyuls i els de Rivesaltes.

Rectorie Leon Parce (Banyuls)

Muscat de Rivesaltes Dom Brial

2-Vins Generosos: Es defineixen com a vins secs, realitzaran la fermentació completa del most i al final del procés es produirà l’aparició del vel dels llevats anomenats “flor”. Durant la seva elaboració sempre hi haurà una etapa de fortificació (addició d’alcohol). Els generosos més reconeguts són els de Montilla-Moriles, Condado de Huelva (Condado Pálido, Condado Viejo), Rueda (Pálido Rueda, Dorado Rueda), els vins “Jaunes” del Jura (França) i lògicament els vins de Jerez (explicats en el post de Vins de Jerez). Puntualitzarem que el tipus Oloroso de Jerez es considera un generós, tot i no està elaborat sota el vel dels llevats “flor”.

Eléctrico en Rama (Montilla-Moriles)

3-Vins Generosos de Licor: Vins obtinguts mitjançant combinacions a partir de vins generosos amb vins dolços naturals o, en determinats casos, amb most concentrat. Pale Cream, Medium i Cream serien la referència de Jerez d’aquestes barreges tan singulars.

4-Misteles: Producte de gran tradició al nostre país obtingut exclusivament per l’addició d’alcohol vínic autoritzat a un most natural que no ha fermentat.

Mistela Rotllant i Torra

Molt popular també és el Pineau a les terres franceses. Aquesta beguda és semblant a la mistela, el most es barrejarà amb conyac i normalment s’acabarà envellint en bótes de roure. La zona d’elaboració s’ubica a Charentes (França) i la producció està regulada per la seva pròpia AOC (Appellation d’origine contrôlée).

Jules Gautret Pineau Blanc

5-Altres Vins de Licor

5.1- La menció específica de Vinho Generoso, tot i que molts els podríem englobar dintre els vins dolços naturals, quedarà reservada pels Portos (explicats en el post de Vins de Porto) i els Madeiras, ja que així els anomenen a Portugal.

Els vins de Madeira poden ser secs o dolços i sempre s’addiciona alcohol vínic (fortificació) durant la seva producció. La graduació alcohòlica estarà compresa entre el 17 % i el 22%. El tret característic d’aquests vins és l’envelliment per estufagem. Criança molt oxidativa que en la actualitat té dues modalitats. L’artificial que es fa en dipòsits d’inox escalfats per aigua, els quals arriben a aquest sistema a una temperatura d’entre 50º i 55ºC durant tres mesos mínim. I la tradicional on utilitzen els Canteiros (tonells) de 418 litres col·locats en llocs propers al mar, sense refrigeració ni calefacció. D’aquesta manera el vi pateix els avatars de la climatologia i la humitat marina. Segons la qualitat i el temps d’envelliment hi haurà el Madeira Finest, Rainwater, Reserva, Reserva Velha, Reserva 20 anys, Reserva 30 anys, Reserva 40 anys, i el Solera.

Madeira H&H 10 Anys

5.2- Per la seva importància i complexitat en l’elaboració destaquem els vins de Málaga i els de Marsala.

Els vins de Málaga normalment tindran un marcat caràcter dolç i s’utilitzaran les varietats blanques, moscatell i pedro ximénez per elaborar-lo. Depenent del moment de l’addició d’alcohol hi haurà el vino maestro (addició d’alcohol abans de començar la fermentació), el vino dulce natural i el vino tierno (addició d’alcohol per aturar la fermentació). També existeixen els vinos naturalmente dulces on no hi ha cap fortificació amb alcohol. A tots aquests tipus sempre se li podrà afegir l’arrope (most cuit) per donar-li color i més dolçor als productes. Segons el temps d’envelliment es dividiran per Pálido (6 mesos), Noble (2-3 anys), Añejo (3-5 anys) i Trasañejo (superior a 5 anys).

Pedro Ximénez Don Juan 30 Anys (Trasañejo)

El Marsala és un vi de licor produït a la regió que envolta la ciutat italiana de Marsala (Sicília). De forma general aquests vins estan elaborats a partir d’un vi base blanc que se li afegeix most cuit i alcohol vínic. Segons el grau de dolçor  es classificaran en sec, semisec o dolç. Els diferents graus de color i envelliment els dividirà en Or, Ambra, Rubino, Fine, Superiore, Riserva, Soleras i Soleres Stravecchio. Al mètode d’envelliment que utilitzen l’anomenen In Perpetuum i és molt similar al de les soleres de Jerez.

Marsala Marco Bartoli Riserva

A.2-Vins dolços que no són de licor

Vins on el contingut alcohòlic i la dolçor provenen exclusivament del raïm. Per arribar a les altes concentracions de sucres necessàries per la seva elaboració, el raïm patirà una sobremaduració i la conseqüent pèrdua d’aigua del gra. Segons com es produeixi el procés de deshidratació els podrem classificar en:

1-Vins de Podridura Noble (En parlarem en el pròxim post.)

2-Vins de Verema tardana: L’alcohol i la dolçor del vi prové de la sobremaduració o inclús de la pansificació del raïm a la vinya, sense intervenció de la Botrytis cinerea. De forma genèrica es poden designar com Vins Naturalment dolços.

Jorge Ordoñez Selección Especial nº1

Moltes vegades un cop a finalitzat el període de sobremaduració a la planta li segueix una etapa d’assecament un cop veremat el raïm. La regió on s’elabora marcarà el lloc on s’asseca i deshidrata el gra. A la zona del sud d’Espanya es realitza el Asoleo on els raïms són estesos al sol per a la seva deshidratació durant uns dies. A França a la famosa regió del Jura s’elaboren els vins de palla o Vins de Paille, on durant 3-4 mesos deixaran assecar el raïm en llits de palla, resguardats del fred en recintes tancats.

Tissot Arbois Vin de Paille

3-Vins de Gel: La particularitat d’aquest vi recau en la concentració de sucres del raïm per sobremaduració i congelació parcial del gra. Els vins de gel naturals són típics de països de clima fred i s’elaboren sota unes condicions climatològiques molt determinades. Es podran elaborar els anys en què els dies de tardor siguin prou freds, i si els grans de raïm estan prou madurs en el moment de gelar-se. Perquè es produeixi aquesta congelació, cal que la temperatura es mantingui almenys al voltant de -7 o -8 ºC (sense baixar dels -13 ºC) durant diversos dies. Degut a que dins del gra de raïm es gela primer la part on hi ha més aigua, obtindrem de la part no congelada un most amb una alta concentració en sucres. Per separar les dues parts aplicarem un premsat suau del raïm per no trencar els cristalls de gel formats en el gra. A partir d’aquí el most ric en sucres i també en acidesa es podrà vinificar. Els Eiswein són els vins de gel naturals elaborats a Alemanya i Àustria. Altres regions amb tradició són l’Alsàcia (França) i el Canadà. Actualment amb tècniques com la crioextracció es poden fabricar vins de gel més artificials que imiten als elaborats sota condicions climatològiques naturals.

Weinrieder Riesling Eiswein

B- Vins de Missa i Vins Rancis

Fora de la classificació anterior comentarem també els Vins de Missa i els Vins Rancis, vins d’elaboracions singulars i històrica rellevància.

1-Vins de Missa: Elaborats seguint l’estricte normativa recollida pel Pare Jesuita Eduardo Vitoria en l’obra El Pan y el Vino Eucarísticos. Aquests vins podran ser secs, però normalment seran dolços. En la seva elaboració estarà permesa l’addició d’alcohol tot i que no serà obligada.  L’etapa d’envelliment o normes com la prohibició de l’addició de most o d’aigua (excepte les gotes en el moment de la Consagració) al vi, acabarien de definir les particularitats dels Vins de Missa.

Vi de Missa Muller

2-Vins Rancis: Secs o dolços (normalment secs), fortificats o sense fortificar (normalment amb addició d’alcohol), els vins rancis estaran marcats pel seu envelliment o criança. Es realitzarà en un ambient fortament oxidatiu dintre de bótes de fusta situades al aire lliure, o per sol i serena en recipients de vidre com garrafes o damajuanes també situades al exterior. L’envelliment per sol i serena es fa de tal manera que es permeti l’entrada del aire al recipient de vidre activant l’oxidació del vi. Per afavorir aquest procés s’incorpora al tap del recipient un dispositiu que accelera el procés quan es produeixen canvis de temperatura. La duració de l’etapa de criança i el sistema utilitzat (bótes de fusta o recipients de vidre) determinarà el nivell d’enranciment.

Ranci Celler de Batea

També es considera Vi Ranci el “Fondillón” d’Alacant, envellit pel sistema de soleres però considerat com a tal per la profunda oxidació a la que és sotmesa el vi.

Casta Diva Fondillón

Recorda que trobaràs tots aquests productes a la nostra botiga de vi online.

Grauonline.com

Per acompanyar aquest postre tan tradicional, us proposem dos vins dolços per quedar com el Rei de la taula. El primer és un vi de Lanzarote (Canàries) anomenat EL CANARI, amb 95 pts a la guia Penyin 2013.

Un vi dolç de Malvasia amb un color ambarí i bells ataronjats, net i brillant.

El seu aroma és embriagant i potent, s’endevinen entre els raïms notes de fruits secs, regalèssia, pell de taronja i tarongina. Complex i molt persistent.

Envoltant, fresc i de pas amable per boca, amb una calidesa arrodonida per la seva suau dolçor. L’acidesa el fa equilibrat i voluminós.

El segon i que es considerat un vi dolç per excel·lència, no pot ser ni més ni menys que el MOSCATELL LUSTAU.

Vi dolç elaborat amb raïms prèviament assolellats durant unes setmanes fins convertir-los en panses. Un vi dens, vellutat i suau.

Color caoba fosc, amb un rivet verd – groc. Un intens aroma floral i cítric amb records a panses.

Molt dolç i llarg al paladar, encara que amb una equilibrada acidesa natural.

Perfecte com a vi de postre per a prendre amb fruita o acompanyat de pastissos i gelats.

Si desitges aconseguir una d’aquestes ampolles per poder gaudir d’una bona diada de Reis, no dubtis i entra a la teva botiga de vi online.

Feliç diada! Grauonline.

La típica de l’Empordà, la garnatxa Espelt.

Un d’envellit tradicional, el Moscatell Rotllan i Torra.

Pels més agosarats un de màlaga, el Moscatell Jorge Ordoñez Selección Especial Nº1

No deixis de visitar la nostra botiga de vins en línia!

Grauonline