Archivo de la categoría: Miscel.lània

Calaix de sastre genèric on es publiquen articles i comentaris sobre el sector vitivinícola i de les begudes alcohòliques.

Oli d’oliva i la seva producció

L’oli d’oliva és un oli vegetal que s’extreu del fruit recol·lectat de l’olivera. La tercera part de la polpa de l’oliva és oli, i és per això que des de l’antiguitat s’ha extret fàcilment amb una simple pressió exercida per un molí. El 98% de l’oli d’oliva s’elabora en regions mediterrànies, sent Espanya el país amb major producció (un 40% de l’oli mundial).

Oli Olei, un oli d’oliva verge extra de Galicia. 

 

Etapes de l’Elaboració

– Recol·lecció de l’oliva: Es pot fer manual o mecànicament, destaquem el tradicional “vareo” tan conegut en terres andaluses.

– La mòlta: Tot i que el tipus de molí ha evolucionat molt al llarg del temps, l’objectiu d’aquest procés segueix sent el mateix, trencar la fruita perquè després pugui expulsar l’oli.

– Batut: Un cop obtinguda la pasta mòlta, la batrem. L’objectiu és treure l’oli de les cèl·lules i que es vagin creant gotes de major mida per agregació.

– Extracció: Fase on se separa l’oli, contingut en la massa que surt de la batedora, de la resta de components de l’oliva (aigua, os, pell). Aquesta etapa es fa normalment per pressió o centrifugació. L’oli obtingut de la primera extracció serà el de major qualitat,  tindrà un rendiment de 1 litre del líquid per cada 5 quilograms d’olives. El mateix procés es podrà anar repetint diferents vegades amb la pasta restant o residu. D’aquestes repeticions sortiran els olis de menor qualitat. Aquests un cop s’hagin refinat podran se aptes per el consum.

-Filtrat i embotellat: Etapa final on abans d’embotellar molts productors filtraran el seu producte. Els elaboradors que no ho fan, asseguren aconseguir un oli més natural i aromàtic.

Oli Can Pous sense filtrar 2L, oli verge extra de la zona de Capmany (Empordà).

 

Tipus d’olis d’oliva comercials, segons la seva qualitat

Els paràmetres de qualitat vindran definits per l’acidesa de l’oli expressada en àcid oleic, la mitjana de defectes organolèptics avaluat pel consell regulador, i la procedència només mecànica o també química (refinat) del líquid.

Oli d’oliva verge extra: Aquest tipus d’oli és de màxima qualitat. S’obté directament d’olives en bon estat i extret únicament per procediments mecànics. Aromàticament lliure de defectes.  No sobrepassa el grau d’acidesa en 0.8º, expressat en percentatge d’àcid oleic.

Oli DauroVerge Extra, oli verge extra de l’Empordà i un dels més ben considerats del país.

 

Oli d’oliva verge: Aquest oli segueix els mateixos paràmetres de qualitat que l’oli d’oliva verge extra, pel que fa als mètodes d’obtenció. La diferència és que no pot superar els 2° d’acidesa. La mitjana de defectes ha de ser inferior a 3.

Oli Formentals 50cl, oli verge del celler cooperatiu de l’Espolla (Empordà).

 

Oli d’oliva: És una barreja d’oli d’oliva verge i oli d’oliva refinat. El grau d’acidesa d’aquest oli d’oliva no pot ser superior a 1º.

L’oli refinat és l’obtingut a partir del refinat dels olis defectuosos, que no han aconseguit els paràmetres de qualitat del olis verge i verge extra..

Oli de pinyolada d’oliva (“aceite de orujo de oliva”): Aquest tipus d’oli és el resultat de la barreja d’oli d’oliva verge i oli de pinyolada d’oliva refinat. La graduació final obtinguda, en àcid oleic, no serà superior a 1°.

L’oli de pinyolada és el procedent del refinat de l’oli de pinyolada d’oliva cru. Aquest s’obté, per mitjans físics o químics, dels residus resultants de l’oli d’oliva verge o verge extra.

 

Tipus d’olis d’oliva verge extra segons la varietat d’oliva

De les moltes varietats acceptades que existeixen per elaborar oli al país destaquem, per les seves excel·lents propietats organolèptiques, les següents olives:

Picual: Representa el 50% de l’oliva espanyola. Dóna un oli de tons verds, amb predomini dels sabors lleugerament amargs i afruitats.

Oli Marqués de Griñon Picual, oli d’oliva verge extra de Mapilca del Tajo (Toledo).

 

Arbequina: Majoritària a la província de Lleida. S’obtenen olis molt aromàtics, de color verd a principi de collita i amb fragàncies ametllades. No produeix notes amargues ni picants.

Oli Vea Propietat Les Costes 50cl, oli d’oliva verge extra de la zona de Lleida.

 

Argudell: És una varietat autòctona de l’Empordà. S’extreuen olis molt fins i de molta qualitat, té un rendiment de nivell mig.

Oli Via Domitia 75cl, oli d’oliva verge extra elaborat per Or de L’Albera s.l. (Empordà).

 

Tipus d’olis d’oliva verge extra segons la denominació d’origen protegida (DOP)

Per garantir la qualitat de l’oli d’oliva espanyol, es van crear les Denominacions d’Origen Protegides (DOP). Aquestes només avaluen olis d’alta qualitat, el verge i el verge extra. De les 32 denominacions estatals operatives, remarquem per tradició i rellevància:

Oli de l’Empordà (DOP)

Oli d’Oliva Espelt 50cl, oli d’oliva verge extra fet amb les varietats arbequina i argudell.

 

Oli de Siurana (DOP)

Oli Santbru 50cl, oli d’oliva verge extra amb un perfil aromàtic on destaquen els fruits secs.

 

Oli de Mallorca (DOP)

Oli Tianna 50cl, oli d’oliva verge extra elaborat amb l’oliva arbequina a Marratxí (Mallorca).

 

Tots aquests olis els podeu trobar a la nostre botiga de vi online.

Grauonline.com

El vermut, l’entrant dels diumenges

La paraula aperitiu prové del llatí aperire, significa “obrir” i fa referència a la funció d’aquest mot, preparar i obrir l’estómac. Tradició que existeix des de l’Edat Mitjana, aquesta ingesta es caracteritza per fer-se abans d’un àpat i de menudes proporcions.

Actualment les begudes més consumides en l’aperitiu són cervesa, refrescs i vins (vins secs, escumosos o vins de Jerez). Tradicionalment les més populars eren els vermuts, els bitters i els anisats.

Vermut

A la nostra cultura és la beguda més genuïna, per això encara diem  “fer el vermut” a l’aperitiu en qüestió. Vermut prové de l’alemany wermut, que vol dir donzell, una de les plantes que aporta un sabor amargant al producte. El procés d’elaboració consisteix en afegir a un vi base (normalment blanc), una mistela (most al qual se li ha afegit alcohol) o un almívar. Posteriorment s’addiciona una infusió hidroalcohòlica de substàncies aromatitzants (donzell, coriandre, clau, pell de taronja, etc). Les begudes catalogades com vermuts hauran de contenir un 75% de vi com a mínim. La gran varietat actual d’aquests vins aromatitzats (blanc, rosat, vermell o sec) prové de dos estils clàssics:

Estil francès, de color blanc i sense edulcorar (sec).

Noilly Prat Dry blanc sec, la referència dels aperitius secs.

Estil italià, de color vermell fosc i gust dolç.

Cinzano Rosso, rojo o vermell és una de les marques pioneres en l’elaboració i distribució de vermut.

Normalment els beurem sols, amb una mica de gel o soda, sempre acompanyats d’un tros de llimona o taronja segons convingui.

Fever-Tree Soda Water, aigua mineral natural amb bicarbonat sòdic i un grau elevat de carbonatació.

També el podem acompanyar amb l’autèntic i mític sifó de tota la vida. Sifó, beguda nostàlgica i fortament gasificada.

Destacarem els següents vermuts per la seva tradició, qualitat i diversitat:

Martini Bianco o blanc dolç, la marca de vermut més coneguda al món.

Vermouth Yzaguirre Rosat, l’artesanal aperitiu de Tarragona amb trajectòria internacional.

Antica Formula Carpano, un clàssic contundent i estructurat. El seu fundador, Antonio Benedetto Carpano, se li atribueix la fórmula del vermut modern.

Vermut Falset, elaborat a partir d’una antiga recepta de principis del segle XX. La seva llarga criança en bóta (3 anys) li aporta unes característiques organolèptiques singulars.

Bitters

La paraula bitter significa amarg i defineix el gust de la beguda. En l’elaboració d’aquest producte no hi han regles fixes. S’obté combinant diferents plantes, escorces o arrels (quinina, taronja, genciana, angostura, etc) amb vins, licors o cerveses. Encara que siguin begudes més utilitzades en la cocteleria, podríem  prendre un bitter a la manera clàssica de beure el vermut, amb gel, soda o sifó i el corresponent tall de cítric. Recomanem els bitters tradicionals com:

Campari, bitter italià de color vermell brillant elaborat amb un número secret d’ingredients (de 20 a 60) on destaca la taronja amarga. Suggerim combinar el Campari amb suc de taronja o refresc de taronja i gel.

Angostura, bitter caribeny molt aromàtic, normalment utilitzat per fer còctels. Tot i el seu nom, no està elaborat amb escorça d’angostura.

Cynar, bitter italià elaborat a base de carxofes.

Fernet Branca, bitter italià de color fosc, gust fort i molt digestiu. Suggerim combinar aquest bitter amb refresc de cola i gel.

Aperol, bitter italià de color taronja intens, baixa graduació alcohòlica i elaborat amb taronja amarga, genciana i quinina entre d’altres.

Anisats

Són els típics i tradicionals licors mediterranis. S’obtenen per maceració o destil·lació d’alcohol amb diferents plantes com l’anís, el fonoll, extracte de regalèssia, etc. Destacarem per tradició, consum i qualitat el Pernod, Pastis 51 i Ricard.

La manera clàssica de prendre aquest aperitiu consisteix en barrejar el licor amb aigua en una proporció 1 a 5 (1 part d’anisat amb 5 parts d’aigua).

Còctels

Un cop explicats els diferents tipus d’aperitius, ens centrarem en les barreges i combinacions entre aquests i altres líquids. De la infinita llista de còctels aperitius, repassarem 5 clàssics del gènere:

Dry Martini


Aperitiu per excel·lència i el preferit de Sinatra, Hemingway, Bogart o Churchill. Conegut en molts països com Martini, però anomenat en el nostre país amb el prefix Dry per diferenciar-lo de la marca de vermut  d’idèntic nom. De les moltes maneres d’elaborar el combinat, proposarem la més estandarditzada. Mesclar a la coctelera on hi tenim gel, 5 parts de ginebra freda “Oxley London Gin” (50 ml) amb 1 part de vermut blanc sec “Noilly Prat Dry blanc sec” (10 ml). Colar i servir a la copa martini prèviament refredada amb gel.

Adornar amb una oliva.

Americà

Un combinat fàcil i mític. Es prepara directament al got de consum, old fashioned o got baix. Posar gel, llavors afegir 30 ml de vermut vermell “Vermuth Espinaler Rojo” i 30 ml de bitter “Campari“.

Adornar amb un tall de taronja. Pot rebaixar-se amb soda fins al grau desitjat.

Manhattan

Un del més antics i millors còctels del món. En el vas mesclador barrejar 50 ml de whisky Bourbon “Woodford Reserve Bourbon“, 20 ml de vermut rosso “Vermut Lillet Rojo” i 3 gotes d’Angostura.

Refredar amb gel i remenar. A continuació colar i servir en copa martini (prèviament refredada), decorar amb una guinda i un twist de taronja.

Negroni

Va néixer de la intenció d’enfortir el ja esmentat Americà. A parts iguals barrejarem ginebra “The London Gin Nº1” (20 ml), vermut vermell “Vermuth Pascali Rojo” (20 ml) i bitter “Campari” (20 ml).

Es preparà directament en got baix amb gel i un tall de taronja.

Spritz

Antic còctel originari del nord d’Itàlia, particularment conegut en ciutats com Venècia, Padova i Ferrera. La recepta tradicional consistia bàsicament a mesclar vi amb soda. Actualment el combinat ha evolucionat a una barreja de 2 parts de bitter “Aperol“, 3 parts de vi blanc escumós sec “Arjau Blanc d’agulla” , i una part de soda “Fever-Tree Soda Water“.

Servir directament amb gel en got baix, adornar amb oliva i tall de taronja.

Després d’enumerar les diferents possibilitats, és possible us hagin vingut ganes de beure un bon aperitiu. Deixem, doncs, a la vostra disposició la nostra botiga de vi online perquè pogueu obtenir els diferents ingredients.

Grauonline.com

Vins italians: classificacions

Vins d’Itàlia

Itàlia és el primer país en producció de vi i el segon en extensió de vinya cultivada darrera d’Espanya. Tot i la controvèrsia, se li atribueix el honor de ser la primera regió europea on van arribar els primers ceps. El país està dividit en 20 regions i en totes es vinifica. Tot i que els seus vins són coneguts i consumits mundialment, el raïm que normalment s’utilitza és molt autòcton i no es cultiva fora d’Itàlia.

Tipificació dels vins italians

Seguint la normativa comunitària, els vins italians es classifiquen segons les següents designacions oficials:

- DOCG (Denominació d’Origen Controlada i Garantida): Vins amb prestigi a  Itàlia i l’estranger. El reglament preveu l’embotellament obligatori del vi, mentre que en les DOC es pot vendre el vi a granel o en damajoanes. Els vins DOCG han de ser comercialitzats en recipients menors a 5 litres.

La Poderina Brunello Di Montalcino 2005, Brunello di Montalcino (DOCG).

- DOC (Denominació d’Origen Controlada): Elaborats en una zona delimitada (normalment petita o de dimensions mitjanes). Porten sempre el seu nom geogràfic. El reglament de producció es més sever que el dels IGT. Els vins han de passar uns anàlisis químics i sensorials abans d’arribar al consumidor.

Etna Rosso Firriato, Etna Rosso (DOC).

- IGT (Indicació Geogràfica Típica): Procedeixen d’una zona geogràfica concreta i l’etiqueta normalment va acompanyada pel nom de la zona i varietat del raïm. Les IGT no poden utilitzar el nom de regions o zones ja empleats per les DOC o DOCG.

Lambrusco Otello, Emilia (IGT).

- Vino da Tavola (Vi de taula): Classificació més bàsica. Només poden identificar-se per la tipologia i el nom del celler o del vi. L’etiqueta no pot expressar informació sobre l’anyada, zona de procedència o varietat amb la que està elaborat. Són vins que no responen a les normes establertes pels altres reglaments.

Castello di Poppiano Tricorno, Vino da Tavola.

 

Altres qualificatius que ens podem trobar a les etiquetes dels vins italians:

Riserva: Aquesta paraula no té el mateix significat que “reserva” a Espanya. A Itàlia pot significar l’alta qualitat del raïms escollits, la vinificació amb les millors parcel·les d’una finca o també la criança superior a la mitjana del vi elaborat. L’envelliment normalment es fa en les grans “botte” (bótes) de roure d’Eslavonia, enfront  a les bótes de roure americà o francès de 225 litres que s’utilitzen a molts altres països.

Teroldego Rotaliano Riserva

Superiore: S’aplica a vins amb major grau d’alcohol que un DOC estàndard.

Ornellaia Negre 2009, Bolgheri (DOC) regió situada al centre d’Itàlia.

Novello: Fa referència als vins novells.

Secco o abboccato: Designa a un vi sec o lleugerament dolç respectivament.

Amabile: Es un vi una mica més dolç que un abboccato.

Lambrusco Rialto Rosat

Frizzante: El nostre vi d’agulla.

Canei Frizzante

Spumante: Vi escumós. Pot constar a l’etiqueta el mètode d’elaboració.

Fossmarai Cuvée Brut

Cantine: Fa referència al celler elaborador.

Bardolino Pirovano

Cada regió utilitza adjectius propis per acabar de caracteritzar els seus vins. A la Toscana per exemple, és molt comú trobar la paraula “Poggio” que significa turó.

Poggio Ali Ginepri Negre

 

Tots aquests vins els podeu trobar a la vostra botiga de vi online més habitual.

Grauonline.com

El Sake Japonès a Europa

La popularitat de la cuina japonesa va augmentant dia a dia. La qualitat, originalitat i elegància dels seus plats captiven a un sector molt ampli. Això no passa encara amb el sake, la falta d’informació del producte produeix la desconfiança i la reticència del consumidor… Però una cosa es clara, i és que ens últims anys han anat apareixent diferents varietats de sakes importats directament del Japó i el seu consum mica en mica va a l’alça.

Les singularitats d’aquest notable producte, emblema de la gastronomia japonesa no han de passar desapercebudes…

Sake és una paraula japonesa que vol dir “beguda alcohòlica”. En els països occidentals atribuïm el significat de sake, a la beguda alcohòlica japonesa elaborada a partir de la fermentació de l’arròs. A Japó en diuen nihonshu, “alcohol japonès” i també s’elabora en molts països orientals a part del Japó. Conté entre 12º i 20º alcohòlics, existeixen varis tipus que varien del gust sec al lleugerament dolç. Es pot servir fred tipificat com hiyazake, a temperatura ambient o calent designat com atsukan. Normalment els japonesos el beuen calent a l’hivern i fred a l’estiu. Les ampolles de ceràmica on es col·loca per servir-lo es coneixen com tokkuri i es beu en petites tasses de ceràmica o vidre anomenades choko.

Sake Rashomon Cerámica (ampolla de cerámica o tokkuri)

 

Dividirem l’elaboració del sake amb diferents etapes:

  • Polit: Primer es poleix l’arròs, ja que en el centre del gra d’arròs és on hi ha el midó (substància d’on s’extrauran el sucres per a la fermentació), la part desitjada. Envoltant la part central de l’arròs es troben greixos, proteïnes i minerals, que no són interessants per l’elaboració de la beguda. Peraquesta raó, es mol la part externa del gra. Al gra d’arròs que li eliminen una capa d’un 20%, se’n dirà que té un grau de polit del 80%, i servirà per fer el sake de baix cost. Es pot eliminar fins un 80%, llavors tindrà un grau de polit del 20% i produirà sakes de qualitat superior.

  • Rentat i assecat dels grans d’arròs polits.

  • Cocció de l’arròs: Únicament es cou l’arròs amb vapor d’aigua, mai per el contacte del gra amb el líquid.

  • Preparació de la massa koji: Consisteix en sembrar el fong koji (Aspergillus oryzae) a una part de l’arròs cuit. Indispensable procés que servirà per transformar el midó en sucres aptes per la fermentació.

  • La fermentació: És una de les etapes més importants. Es barreja arròs cuit, el koji, aigua i llevats Saccharomyces sake (que seran els responsables del procés de fermentació). Per una part hi hauran les espores del fong koji transformant el midó en sucre i per l’altra, els llevats transformaran el sucre en alcohol. Aquest procés es coneix com fermentació múltiple en paral·lel, només es dona en l’elaboració del sake i proporciona uns 20º alcohòlics, sent la beguda fermentada amb més graduació del món. Posteriorment afegirem aigua pura per obtenir el nivell d’alcohol desitjat.

  • Filtrat, pasteuritzat i embotellat: Abans de filtrar s’ha de deixar reposar la beguda uns 10 dies per assegurar que totes les reaccions bioquímiques han finalitzat. Molts artesans no filtren el seu sake, opinen que el nigori o sake sense filtrar, és un producte més interessant, genuí i tradicional.
    La pasteurització consisteix en escalfar la beguda a 65ºC per eliminar tots el microorganismes i així estabilitzar la beguda. El sake que no ha estat pasteuritzat es coneix com namazake o sake fresc.

  • Envelliment o criança: Procés no molt comú en aquesta beguda, ja que es prioritza sempre la frescor del producte.
    Els sakes que es coneixen com a koshu, estan sotmesos a una criança en ampolla o una criança en grans dipòsits. Hi ha elaboradors de sake que combinen les dos maneres d’envelliment.
    Els sakes anomenats taruzake envelleixen en bótes de fusta de cedre aconseguint així uns originals tocs fumats.

 

Tipus de sakes segons grau de polit i qualitat:

  • Super Premium: Junmai Dai Ginjo (sense alcohol afegit) i Dai Ginjo (amb alcohol afegit). Aquests sakes són els de major qualitat, és poleix més del 50% del gra d’arròs i normalment tenen un grau de polit entre el 50-20%. Son els més cotitzats, de gust lleuger i un aroma molt delicat.

  • Premium: Junmai Ginjo (sense alcohol afegit) i Ginjo (amb alcohol afegit). Són  sakes d’alta qualitat, és poleix més del 40% del gra d’arròs i normalment tenen un grau de polit entre el 60-50%.

    Sake Masumi Kippuku (Junmai Ginjo)

  • Tokubetsu Junmai (sense alcohol afegit) i Tokubetsu Honjozo (amb alcohol afegit)  són sakes Tokubetsu o el que és el mateix, de característiques especials. Són sakes amb particularitats que els fa diferents, es poleix més del 30% del gra d’arròs i normalment tenen un grau de polit entre el 70-50%.

    Sake Rihaku Nigori (Tokubetsu Junmai, parcialment filtrat amb aspecte tèrbol)

  • Junmai (sense alcohol afegit) i Honjozo (amb alcohol afegit). Són sakes més comercials, es poleix més del 30% del gra d’arròs i normalment tenen un grau de polit entre el 70-50%.

    Sake Junmaishu Urakasumi (Junmaishu o tipus Junmai, ja que el sufix shu significa tipus o varietat)

 

Algunes de les moltes altres tipificacions del sake:

  • Genshu: Sake que s’obté després del primer premsat, amb un contingut alcohòlic del 20%. Beguda molt cotitzada, es recomana prendre ben freda.

  • Kimoto: Sake preparat amb el mètode original, utilitzant un pal anomenat yamaoroshi per moldre la massa d’arròs i així agilitzar la fermentació.

    Sake Kimoto Junmai Ginjo

  • Yamadanishiki: Sake fet exclusivament del arròs Yamadanishiki.

    Sake Rashomon(100% arròs yamadanishiki)

 

El sake en els rituals…

Així com en la religió cristiana el vi és una beguda molt significativa, el sake és consumit en molts rituals sintoistes (religió japonesa).

kamikaze

Els famosos kamikaze bevien sake abans de realitzar les missions suïcides.

Sake Dewazakura Dewano Sato

 

Còctels amb sake

  • Sake-tònic: Alternativa al clàssic gin-tònic amb semblant elaboració. Posarem en una copa baló amb gel, la mateixa quantitat de sake i tònica (uns 120-130ml de cada beguda).

    Acabarem la presentació amb un twist de llimona. Proposem el sake coreà Baekwha Soobok, suau i perfumat amb la tònica FeverTreeIndian Tonic Water, amb un 100% de ingredients d’origen natural. Sense conservants ni colorants.

    • Sock it to Sherry: Posar al got mesclador 75 ml de sake amb 45ml de fino, refredar amb gel. Colar el combinat i servir-lo en copa martini adornat amb cogombre.

      Suggerim el sake chinès Japan Shuwa, elegant i expressiu amb el fino Lustau Puerto Fino, de caràcter aromàtic i estructurat pas en boca.

 

Tot això ho podràs trobar la teva botiga de vi online,

Grauonline.

Vins de Porto

El nom d’aquest famós vi prové de la ciutat de Porto (Portugal), ja que des del seu port es comercialitzava arreu del mon. L’àrea de cultiu de la vinya es l’Alto Douro en el nord de Portugal. Fins el 1986 era obligatori l’envelliment dels vins en la localitat de Vila Nova de Gaia, al costat de Porto. Des de llavors, està permès envellir els vins a la mateixa zona de producció.

Porto

El Porto és un vi fortificat on abans d’acabar la fermentació (procés on es transforma el sucre del most en alcohol ) se li afegeix alcohol vínic. A causa d’aquesta addició aconseguirem parar la fermentació deixant una part de sucres residuals o sucres sense fermentar. Depenent del moment en que incorporem la dosi d’aiguardent, aconseguirem més o menys quantitat de sucre en el vi i un grau alcohòlic entre el 19 i 22%. La qualitat d’aquest alcohol està certificada per l’òrgan regulador de la zona, l’Instituto dos Vinhos do Douro e Porto.

Tipus de Porto:

Existeixen moltes maneres de classificar els portos, segons el contingut en sucres, el grau alcohòlic, el tipus d’envelliment o les varietats de raïm utilitzades en l’elaboració.

varietats porto

 

Porto Negre o simplement Porto

Produït amb les varietats de raïm negre permeses per l’Instituto dos Vinhos do Douro e Porto. Entre elles destaquen la touriga nacional, la touriga francesa, l’ull de llebre, la tinta amarella, la tinta barroca i la tinta cao. En el procés d’elaboració destacarem la maceració (prèvia a la fermentació) del most amb les pells del raïm, per aconseguir així un grau elevat de color en el futur vi. La vinificació consistirà en una fermentació parcial a alta temperatura (a 30ºC, per extreure més quantitat de color) i la posterior fortificació ja esmentada.

El producte es podrà començar a comercialitzar tres anys després de la seva collita. Segons el tipus d’envelliment o criança del vi agruparem els portos negres en dos estils:

Estil Tawny – molt protagonisme de la fusta -

tawny

Vins envellits en bóta de roure de 500 – 650 litres (generalment de fusta vella i roure americà). D’aquest tipus d’envelliment se’n diu criança oxidativa. L’oxigen de l’aire, anirà penetrant a la bóta constantment en petites proporcions (microoxige-nació). Oxidarà de manera lenta i suau el vi, transformant les seves característiques organolèptiques.

 

Tawny: Vins amb uns 3 anys d’envelliment en bótes de roure i de barreges de diferents collites o anyades. El seu color serà lleonat (castany) o tawny.

Oporto Graham’s Tawny

El Tawny Reserva envellirà de 5 a 7 anys en les mateixes condicions que el Tawny.

Oporto Krohn Governador Reserva Tawny

Tawny amb indicació d’edat: Mescles de vins tawnies on la mitjana del seu envelliment sortirà reflexat a l’etiqueta. S’elaboren portos de 10, 20, 30 i 40 anys de mitjana d’envelliment. Aquestes prolongades i extraordinàries criances aportaran al vi un perfil aromàtic molt especial.

Oporto Ferreira 20 anys

Oporto Graham’s 40 anys

Colheita: Vi que s’elabora de la mateixa manera que el Tawny Reserva (normalment 7 anys en bótes de fusta), però prové d’una sola collita. L’anyada es reflexarà en l’etiqueta de l’ampolla.

Oporto Krohn Colheita 2000


Estil Ruby – poc protagonisme de la fusta -

ruby

Vins envellits en grans dipòsits d’acer inoxidable o tonells (bótes de fusta de gran capacitat). També poden madurar en ampolla.

 

Ruby: Vins amb uns 3 anys d’envelliment en grans dipòsits d’acer inoxidable o tonells de roure. El seu color vermell intens recordarà al robí.

Oporto Ferreira Ruby

El Ruby Reserva envellirà de 5 a 7 anys en les mateixes condicions que el Ruby.

Oporto Krohn Rio Torto Reserva Ruby

Vintage: Considerat per molts la joia de Porto aquest vi només s’elabora en anyades excepcionals. Haurà de passar els rigorosos controls de l’Instituto dos Vinhos do Douro e Porto per aconseguir aquesta denominació. Un cop obté la qualificació de Vintage, el vi estarà de 2 a 3 anys en tonells de roure. A continuació serà embotellat i segellat sense filtrar. Llavors començarà el que es coneix com criança en ampolla o envelliment reductiu (s’anomena reductiu pel nul protagonisme de l’oxigen en aquest procés). La màgia del Vintage residirà en la vida d’aquest vi dins l’ampolla, pot evolucionar durant dècades (fins a 50-100 anys). Durant els primers 5 anys mantindrà la intensitat del Ruby amb aromes molt afruitats. Al cap de 10 anys presentarà tons grana amb notes a fruita confitada. Al arribar a la seva maduresa adquirirà molta complexitat i subtilesa. A l’etiqueta de l’ampolla hi haurà reflexat l’any de collita o Vintage (anyada del vi).

Oporto Graham’s Vintage

Crusted: Gairebé desaparegut el nom fa referència a la capa de sediment o crosta que es forma a l’ampolla degut a la no filtració del vi. És com un Vintage en la manera d’elaboració i criança però prové de la barreja de vins de diferents collites.

Single Quinta Vintage: és un Porto Vintage fet d’una sola Quinta o parcel·la de vinya.

Oporto Ramos Pinto Quinta Ervamoira Vintage 2004

Late Bottled Vintage (LBV): Vins d’una sola collita (es mostrarà l’anyada a l’etiqueta del producte), envelleixen de 4 a 6 anys en tonells de roure abans del embotellat. De la llarga criança soferta, prové el seu nom, tard embotellament de l’anyada. El LBV bottle matured a més a més de la criança en tonell, farà un envelliment en ampolla de 3 anys de duració. Per elaborar aquest producte hauran d’obtenir el permís de l’Instituto dos Vinhos do Douro e Porto.

Oporto Krohn LBV 2004

Porto Blanc:Elaborat amb les varietats de raïm blanc permeses per l’Instituto dos Vinhos do Douro e Porto. Entre elles destaquen la malvasia, el godello i la rabigato. El procés de vinificació serà el mateix que tots els portos. Els vins resultants es classificaran segons el grau de dolçor del vi o el temps d’envelliment en bótes de roure (es tipificaran com els tawnies amb indicació d’edat). Molts d’aquests portos blancs estan poc fortificats (fins a 16º alcohòlics), per intentar abastar la demanda de vins menys rics en alcohol.

Oporto Ferreira Lagrima White

Porto Rosat: Produït amb les varietats de raïm negre esmentades al Porto Negre. En el procés d’elaboració hi haurà poca maceració del most amb les pells del raïm. Després es vinificarà com els altres portos. Normalment no hi haurà envelliment, per això serà un vi dolç fortificat de consum immediat, just després de l’embotellat. Destacarem el seu caràcter opulent i aromàtic amb notes a cirera, gerds i maduixa. Es pot prendre fred o amb gel.

Oporto Krohn Rose

Com ja és habitual, en la teva botiga de vi online podràs trobar tots aquests productes destacats.

Grauonline.

Els vins de Jerez

Els vins de Jerez, problemàtica i noves tendències.

Actualment els vins de Jerez tenen la possibilitat de recuperar el prestigi perdut i sortir de l’oblit a què van quedar condemnats durant les últimes dècades. Països com Anglaterra i Estats Units es poden convertir en un mercat amb molt de futur. Tot i això, segons els experts, per poder dur a terme aquesta renaixença s’hauran de solucionar dos dels problemes principals que hi ha en aquesta regió. El primer és una dificultat interna, on els viticultors o “cosecheros” són els més mal parats. Els grans cellers han arribat a pagar les ridícules xifres de 15 cèntims d’euro per cada quilogram de raïm. Això fa que molts viticultors optin per arrencar la vinya. Els vins resultants poden oscil·lar amb preus finals de 1 a 2 euros, que, tot i que beneficia al consumidor, fa devaluar el prestigi d’aquests productes singulars.

varietats de xerez

 

L’altre problema important és que al consumidor final se li fa difícil entendre aquests vins degut a la seva gran varietat de productes i l’elevat grau alcohòlic que no ajuden a la seva comprensió. Per conèixer millor aquests productes tan especials, tot seguit n’explicarem les seves particularitats.

La regió on es fan aquests vins esta delimitada per tres ciutats, Jerez de la Frontera, Sanlúcar de Barrameda i Puerto de Santa Maria. Col·loquialment s’anomena el triangle de Jerez.

 

Les varietats de raïm permeses pel Consell Regulador són, el Palomino, el Pedro Ximénez i el Moscatell. En els tres casos es tracta de varietats blanques.
El tipus d’envelliment que generalment utilitzen és el tradicional i genuí sistema de “criaderas y soleras”. Aquest sistema està compost per diverses “criaderas” o escales formades per un nombre determinat de bótes. L’escala que conté el vi amb més criança se situa sobre al sòl, raó per la qual s’anomena “solera”. Sobre aquesta es col·loquen les diferents escales que la segueixen en menor vellesa (“criaderas”) i que s’enumeren segons l’ordre d’antiguitat respecte la solera (“1 ª criadera”, “2 ª criadera” i així successivament).

La “solera” o escala de major nivell de criança subministra el vi destinat al consum. Periòdicament, s’extreu una determinada proporció del vi contingut en cadascuna de les bótes que componen la solera (operació denominada “saca”), produint un buit parcial en elles. Aquest buit produït a la solera es completa amb el vi procedent de l’escala que la segueix en criança, i així successivament fina arribar a la última “criadera”, aquesta s’omplirà amb vi elaborat durant l’any.

Segons el contingut de sucres i la criança que suportaran aquests vins, podem classificar-los en:

Fino

S’obté a partir de la fermentació total de most del raïm palomino. El vi base obtingut es “cabecea” o fortifica fins als 15º d’alcohol, a fi d’afavorir el desenvolupament d’una mena de vel produït per uns llevats anomenats “flor”. La protecció natural d’aquests llevats evita l’oxidació del vi al llarg de tota la seva criança i li confereix característiques organolèptiques molt especials (aromes punyents que recorden l’ametlla verda i gust de caràcter sec). S’anomena criança biològica, es perllonga durant un període mínim de tres anys i es realitza en bótes de roure americà. Aquestes s’emplenaran un 83% de la seva capacitat (5/6 parts) per crear una superfície sobre la qual es desenvolupi el vel flor i proporcioni l’adequada relació superfície volum com perquè la influència d’aquesta en el vi sigui la ideal. Aquest envelliment es realitza mitjançant el tradicional sistema de “criaderas y soleras”.

Lustau Fino Jarana

Manzanilla

La Manzanilla és un fino elaborat a Sanlúcar de Barrameda. Degut això, es diferenciarà de la resta perquè conté:
– Color groc més pàl·lid ja que els llevats “flor” actuaran amb més intensitat degut al clima d’aquesta ciutat i això farà que el vi s’oxidi menys i tingui una menor coloració.
– Aromes salins del vi, per la situació costanera de Sanlúcar de Barrameda.

Lustau Manzanilla Papirusa

Amontillado

Procedent de la fermentació completa de mostos de raïm palomino, l’Amontillado és un vi singular, fruit de la fusió de dos tipus de criança, la biològica i l’oxidativa, la qual cosa fa dels amontillados uns vins extraordinàriament complexos i interessants. El seu particular procés de criança comença (com en el cas dels finos) amb una fase inicial sota vel flor. A partir d’un determinat moment, la desaparició del vel provoca una segona fase de criança oxidativa, on s’enfosquirà gradualment el vi i el dotarà de concentració i complexitat. Es realitza en bótes de roure americà mitjançant el tradicional sistema de “criaderas y soleras”.

Lustau Almacenista Amontillado Miguel F.F.

Manzanilla Pasada

La Manzanilla Pasada és un amontillado elaborat a Sanlúcar de Barrameda.

Lustau Almacenista Manzanilla Pasada

Oloroso

Procedents de la fermentació completa de mostos de raïm Palomino, els olorosos són vins “vocacionals”. L’especial estructura que mostren des d’un principi aconsellen als enòlegs la seva classificació amb destinació a criança oxidativa. La fortificació inicial a 17º d’alcohol impedeix el desenvolupament dels llevats “flor”, de manera que el vi envelleix exposat en tot moment a la lenta acció de l’oxigen mitjançant el tradicional sistema de “criaderas y soleras” en bótes de roure americà. La lenta pèrdua d’aigua a través de les parets de les bótes de fusta propicia un continu procés de concentració, que fa que el vi vagi guanyant en estructura, suavitat i complexitat.

Lustau Almacenista Oloroso Pata Gallina

Palo Cortado

Es tracta de vins procedents de mostos extremadament fins, inicialment fortificats a 15º i identificats inicialment com a finos. Al final de la fase de “sobretabla” (moment on es decideix en quin tipus de Jerez es convertirà el vi base), la constatació per part dels enòlegs de l’existència de determinades característiques molt específiques en algunes de les bótes en què ha mantingut el vel de “flor”, determinarà la seva classificació com potencials palos cortados. Llavors, el vi es torna a fortificar per sobre dels 17º reconduint-se així cap a un procés de criança oxidativa. Es realitza en bótes de roure americà mitjançant el tradicional sistema de “criaderas y soleras”.

Marqués de Rodil Palo Cortado

Pedro Ximénez

El vi Pedro Ximénez s’obté a partir del raïm del mateix nom, que se sotmet al procés tradicional del “Soleo” fins aconseguir una intensa pansificació del fruit. Després es farà una fermentació parcial amb fortificació d’alcohol vínic, per conservar la dolçor original. La seva criança (exclusivament de caràcter oxidatiu en “criaderas y soleras”) propiciarà una progressiva concentració aromàtica i una complexitat creixent.

Lustau Pedro Ximénez San Emili

Moscatell

Mateixa elaboració que el Pedro Ximénez però utilitzant la varietat moscatell.

Lustau Moscatell Emilin

Cream

El Cream és un vi generós de licor elaborat mitjançant la barreja de vins generosos de criança oxidativa (fonamentalment olorosos) amb una important aportació de vi dolç natural (Pedro Ximénez o Moscatell) o bé de most concentrat rectificat.

Barbadillo Eva Cream

 

Vins Especials

V.O.R.S. (Very Old Rare Sherry)

Són vins de vellesa qualificada amb una criança o envelliment de més de 30 anys.

Lustau Amontillado 30 V.O.R.S.

Vins amb indicació d’edat

Són vins de vellesa qualificada amb una criança d’entre 15 i 17 anys.

Sacromonte Oloroso Seco 15 Años

Com ja és habitual, en la teva botiga de vi online podràs trobar tots aquests productes destacats.

Grauonline.

Vins d’en James Bond

Aprofitant que no fa massa va ser el 50 aniversari de James Bond, us convidem a descobrir quines són els vins preferits que l’agent secret ha anat degustant en les seves pel·lícules.

james bond

 

BOLLINGER

bollinger

 

 

L’èxit de la relació que mantenen Bollinger i James Bond farà prop de 40 anys que es perpetua. Actualment tothom associa el Champagne a l’agent secret. Les qualitats d’exclusivitat i sofisticació queden meravellosament plasmades en aquest escumós.

 

 

 

 

Bollinger RD.

Creat per primer cop en la mítica anyada del 1961, va revolucionar el món del champagne. El resultat és un escumós criat sobre lies i d’una criança tres vegades superior a la imposada per la denominació.

Apareix en les següents pel·lícules:

  • Moonraker (1979)
  • Octopussy (1983)
  • Panorama per matar (1985) on James Bond reconeix el Champagne servit en el cim de la Torre Eiffel com “Bollinger del 75″ (Bollinger R.D. 1975)
  • Alta tensió (1987)
  • Llicència per matar (1989)
  • Mor un altre dia (2002) l’agent secret demana una ampolla de Bollinger del 61 immediatament després de ser alliberat d’una presó nord-coreana.
  • Skyfall (2012).


Bollinger Grande Année.

En 1976 que va ser quan es va crear el primer Bollinger Grande Année. Resaltar que només les millors anyades, on el raïm arriba a una qualitat superior, poden formar part d’aquest singular escumós.

El trobem a:

  • Goldeneye (1995) a l’inici de la pel·lícula hi ha una ampolla de Bollinger Grande Année 1988 en el cotxe de Bond al final de la persecució.
  • El demà no mor mai (1997)
  • Amb el món no n’hi ha prou (1999)
  • Mor una altre dia (2002)
  • Casino Royale (2006) on James Bond demana una ampolla de Bollinger Grande Année 1990.

 

Bollinger Cuvée Brut

És el resultat de la subtil mescla entre vins elaborats amb la collita anual i de vins envellits en els cellers de Bollinger.

Trobem aquest Champagne a:

  • Viu i deixa morir (1973), James Bond demana una ampolla de Bollinger després d’entrar en el seu hotel.
  • Quantum of Solace (2008).

 

 

DOM PERIGNON

Dom Pérignon va ser el primer Champagne en aparèixer a les pel·lícules de l’agent secret. Bond té un gust molt particular i sovint prefereix una altra anyada a la que li ofereixen, tot i la qualitat contrastada del producte en totes les seves veremes.

 

 

Dom Pérignon.

La barreja del millor raïm d’una única anyada de la regió de Champagne donarà lloc a aquest selecte escumós.

 

Apareix a:

  • 007 Contra el Dr. No (1962)
  • Goldfinger (1964)
  • Operació Tro (1965) Bond demana a un cambrer caviar Beluga i Dom Perignon del 55.
  • Només es viu dues vegades (1967)
  • 007 Al servei secret de Sa Majestat (1969)
  • L’home de la pistola d’or (1974)
  • L’espia que em va estimar (1977) on Bond diu “Potser he jutjat malament Stromberg (personatge malvat i megalòman). Un home que beu Dom Perignon del 52 no pot ser tan dolent”.

 

Ja per anar acabant destaquem el vi que Vesper Lynd i James Bond beuen al tren que va cap a Montenegro en el film Casino Royale (2006). Es tracta d’una ampolla de Château Angélus, Premier Grand Cru Classé de Saint Émilion.

Château Angélus

Aquest Bordeaux prové d’un Premier Grand Cru Classé que està situat a menys d’un quilòmetre de Saint Émilion. Format per un 65% de merlot i un 35% de cabernet franc, criança en roure nou 100%, destaca per la seva mineralitat i estructura.

 

Tot això ho podràs trobar la teva botiga de vi online,

Grauonline.

Ja tornem a ser aquí!

Benvolguts amics,

Després d’un estiu radiant amb molt bones temperatures i poca pluja, Vins i Licors Grau vol agrair als seus clients la seva fidelitat en aquesta temporada alta estival i felicitar-nos tots plegats per què ha estat prou bona i profitosa pel sector turístic gironí, tot i els mals presagis que auguraven una temporada fluixa. Un cop entrada la tardor, volem prosseguir des de GrauOnLine, també, amb la nostra activitat en aquest bloc i a les xarxes socials per intentar estar el més pròxim possible amb el nostre client i fer-vos partícips de novetats, recomanacions, etc.

També us volem explicar, que tenim a punt una nova temporada de cursos de tast. El pròxim dilluns dia 29 d’octubre, comencem un curs d’iniciació al tast. Aquest curs consta de tres sessions de 20:15 a 22:00 tres dilluns consecutius i està dirigit per Jordi Grau(químic i enòleg) i Eduard Solà(sumiller). La primera sessió s’explica l’iniciació al tast i es tasten vins blancs, la segona es parla de l’elaboració del vi, les Denominacions d’Origen i les varietats i es tasten vins rosats i negres joves o amb poca criança. A l’última sessió podreu descobrir els vins negres més criats i de qualitat juntament amb la teoria sobre envelliments del vi, maridatges i conservació. Encara ens queden les últimes localitats per si ens voleu acompanyar, podeu posar-vos en contacte amb nosaltres al telefon 972 30 18 35 o al mail info@vinsilicorsgrau.com. Us hi esperem !!!

Grau on Line

Cremat i Havaneres

Aquest dissabte vinent, es dóna el tret de sortida a la temporada estival a la Petita Costa Brava amb la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell, que enguany arriba a  la seva 46ena edició amb un cartell centrat amb els grups del municipi: Arjau, Cremats, Empordanet, Peix Fregit i els menorquins Arrels de Menorca.

Per tal d’estar a punt per la cita, cal tenir ben present la recepta del Cremat, per què no ens agafi desprevinguts i poder seguir la vetllada com cal, ja sigui des de les platges de Calella, des de les tavernes o fins i tot des de casa per TV3.

Són molt els que han tastat el Cremat i han pogut gaudir del seu gust tan exquisit fruit d’una bona elaboració i llarga preparació… Però quin és el secret per dur a terme un correcte Cremat?

Ingredients (per a uns 2 gotets per persona, comptant-ne-hi unes 12)
1 lt. d’aiguardent de canya
1 lt. de rom negre daurat o intens
1 canó de canyella
2 peles de llimona
150/200 g de sucre (aproximadament)
12 grans de cafè
2 tasses de cafè (opcional)

Aboqueu l’aiguardent de canya i el rom en una cassola de terrissa, així com el sucre, els grans de cafè, les peles de llimona i la canyella. Ho enceneu i ho aneu remenant fins que la mixtura quedi reduïda a unes 2/3 parts, aproximadament (uns 15 minuts de combustió, més o menys). Quan creieu que està a punt, ho apagueu tapant la cassola o tirant-hi el cafè.

Cal tenir en compte que donat que part de l’alcohol s’ha cremat, és una beguda més aromàtica i dolça que no pas massa carregada de graus.

Nota: Abans alguns mariners prescindien del rom, és a dir, que el cremat es feia només amb aiguardent de canya; en aquest cas s’assemblaria a la queimada gallega, que es fa amb aiguardent de vi.

Podeu trobar el rom i l’aiguardent de canya necessaris per aquesta recepta a la nostra botiga online de vins i licors.

Grauonline.

Gin Tònics, la beguda de moda

S’acosta l’estiu, i em pregunto… Ja teniu tots els estris per elaborar un bon Gintònic?

A la botiga disposem de la cullera en espiral per poder servir correctament la tònica, és a dir, amb suavitat, precaució i subtilesa. D’aquesta manera aconseguirem no perdre el seu carbònic i conservar totes les seves propietats.

També podeu trobar un mesurador d’acer inoxidable (inox), ideal per cocteleria per posar les quantitats exactes del destil•lat.

En un bon Gintònic s’ha de tenir en compte la copa o got, que ha de ser de gran capacitat i que pugui contenir una gran quantitat de gel: compacte, insípid i neutre. Així mantindrem la copa freda en tot moment i evitarem que el nostre combinat agafi una temperatura massa elevada.

Recordatori: Un bon Gin és aquell que prèviament s’ha mesurat i s’ha tingut en compte la dosificació de servei. Una tònica de qualitat “Premium”, el faria sublim.

La mesura estàndard és 5cl de Gin, juntament amb 20cl de Tònica.

Un últim consell, és millor refredar la copa prèviament amb gel, fent un moviment rotatori. Un cop s’hagi aconseguit, ens desfem d’aquest gel i li posem el de servei.

GrauOnline.